El Sr. Sergi Núñez, que es feia ressò de la convocatòria d’una reunió trilateral entre l’arquebisbat de València, l’AVL i la RACV, s’estranyava que l’AVL no haguera donat cap resposta al cardenal Cañizares. El diàleg entre aquests tres organismes, segons el Sr. Núñez, serviria per aprovar el Missal. Això sí, amb el model de llengua que triaria l’arquebisbat.
Sempre he estat partidari del diàleg. Però en qüestions científiques cal utilitzar criteris científics. Per això em serveix d’exemple la publicació de la tercera edició del Missal en castellà, presentat el 7 d’octubre passat a Madrid, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola.
Aquest Missal conté les pregàries i les rúbriques que el prevere diu en la celebració de l’Eucaristia, a més dels ritus (gestos, moviments i postures) que es porten a terme i les parts de la missa musicades. Cal dir que aquesta nova edició del Missal Romà en castellà, un volum amb 1.384 pàgines, incorpora abundants canvis d’expressió i diverses precisions. Aquesta tercera edició del Missal Romà en castellà és la continuació de les dues publicades després del Concili Vaticà II; la primera, el 1970 i la segona, el 1988.
El text d’aquesta nova edició del Missal Romà en castellà, que entrà en vigor el 4 de març, és el resultat d’un treball llarg de revisió i d’actualització, que va obtenir l’aprovació de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola el 21 d’abril de 2010. Va ser cinc anys després, el 8 d’abril de 2105, quan la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments confirmà aquest text en espanyol.
Voldria destacar que, com digué en la seua presentació el capellà Luis García, director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Litúrgia, el text d’aquesta nova edició del Missal en castellà ‘ha estat corregit per un professor i membre de número de la Real Academia de la Lengua’, amb la finalitat de ‘subsanar posibles errores o usos inapropiados de vocabulario o de gramática castellana’. I és que els bisbes espanyols van reconèixer l’autoritat de la Real Academia de la Lengua, i per això no van consultar cap altre organisme.
És important destacar això, ja que els bisbes espanyols, amb molt bon criteri, s’han deixat aconsellar per un expert de la Real Academia de la Lengua, cosa que no fan els bisbes valencians, que no es fien de l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel que fa a la traducció del Missal Valencià. Per això volen que una entitat no reconeguda pel que fa a la llengua, com és la RACV, puga participar en l’edició del Missal en valencià. La CEE va consultar la Real Academia de la Lengua i no un grup no reconegut lingüísticament. Per això l’arquebisbat de València, amb els altres bisbats valencians, haurien d’acceptar l’autoritat de l’AVL, que ja ha fet la traducció del Missal, i aprovar-lo d’una vegada. Les comissions per estudiar una traducció (que ja s’ha fet) només són excuses per a no publicar el Missal en valencià.
Desgraciadament, si els cristians valencians encara no tenim un missal en la nostra llengua és perquè els bisbes valencians no accepten l’autoritat lingüística de l’AVL, que és la que ha traduït el text del Missal en valencià, que continua ‘hivernat’ en algun despatx del palau arquebisbal de València, impedint així que puga ser aprovat per la CEE i posteriorment per la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
Només que els bisbes del País Valencià, com seria lògic (i com han fet els bisbes espanyols pel que fa a la Real Academia de la Lengua) donaren el seu vist-i-plau a la traducció feta per l’AVL, el Missal Valencià seria ja una realitat i això faria possible celebrar la nostra fe en la llengua de Sant Vicent Ferrer. Però mentre els bisbes valencians no reconeguen l’autoritat de l’AVL pel que fa a la nostra llengua i la necessitat pastoral d’inculturar la fe en la llengua i en la cultura del País Valencià, els cristians valencians continuarem tenint prohibit el valencià als temples.
M’estranya la petició del Sr. Núñez demanant explicacions a l’AVL, quan aquest organisme ja ha fet la traducció. Per això el silenci (segons el Sr. Núñez) de l’AVL és que ja ha parlat, ja que va enviar (fa anys!) a l’arquebisbat la traducció del Missal en valencià. En tot cas, qui ha de donar explicacions de per què no s’ha publicat el Missal en valencià són els bisbes del País Valencià, no l’AVL que ha fet ben fet el seu treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada