Així és com Sant Benet, al capítol 40 de la Regla Benedictina,
exhorta els monjos pel que fa al consum de vi. Aquest text que regula la
vida dels monestirs (escrit fa quinze segles) té una gran actualitat
quant a la saviesa i la humanitat que Sant Benet hi va saber transmetre.
Tot i que el sant abat és conscient que ‘el vi no és gens propi de monjos’, i com que sap ‘que als nostres temps això no se’ls pot fer entendre’, Benet els demana que beguen amb moderació. Per això, encara que al sant abat li ‘fa un cert escrúpol establir la mesura de l’aliment dels altres’, Sant Benet creu que ‘és suficient per a cadascú una hemina de vi al dia’, que ve a ser un quart de litre llarg.
He pensat en aquest bon consell que Sant Benet dóna als monjos en
aquest capítol 40 pel fet que cada any als Sanfermines (però no només)
hi ha tota mena d’excessos provocats per l’embriaguesa, que fins i tot
provoca agressions sexuals. I també baralles o accidents de circulació
en bona part a causa de l’excés de vi. I és que la beguda descontrolada,
beure sense dominar el propi instint, ens porta a l’evasió, al
descontrol, a la relaxació i a la buidor interior, a més d’afavorir tota
mena d’abusos i agressions contra els altres.
Si bé, com diu el llibre de l’Eclesiàstic ‘el vi és vida per als hòmens’, immediatament l’autor d’aquest text adverteix que això és així ‘si el beus amb mesura’ (Ecli 31:27). I és que ja des de l’Antic Testament el vi és considerat ‘per fer la joia dels hòmens’ (Ecli 31:27), ja que és ‘alegria del cor i joia de l’ànima’ (Ecli 31:28), sempre que siga ‘begut quan convé i amb mesura’ (Ecli 31:28). En cas contrari, ‘el vi begut en excés’ és ‘amarguesa de l’ànima’ (Ecli 31:29), ja que ‘l’embriaguesa enfurisma l’insensat fins que el fa caure’
(Ecli 31:30). També Sant Pau mana que els diaques no beguen molt de vi
(1Tm 3:8) i que els bisbes siguen sobris i no propensos al vi (1Tm
3:2-3). I encara, l’Apòstol recomana als efesis que no s’embriaguen de
vi (Ef 5:18).
Com he dit abans, tot i que la Regla Benedictina té 1.500 anys, la
saviesa i la humanitat que hi trobem fa que aquest text siga ben actual.
La moderació i el sentit comú que ameren aquesta Regla que Sant Benet
va escriure fan dels monestirs uns llocs plenament humans.
I és que les coses fetes amb mesura porten sempre el bé a les
persones. Per això quan algú s’excedeix en el consum de les begudes
alcohòliques, trobem tota mena d’excessos i d’abusos, com passa cada any
en els Sanfermines o en altres festes populars. D’ací que pel que fa al
vi, Sant Benet anteposa la moderació a la satisfacció, en vistes que
els monjos visquem amb sobrietat, amb austeritat i amb frugalitat, sense
ser esclaus de la beguda.
Si Sant Benet va saber inculcar als monjos aquesta discreció i
aquesta moderació en la beguda, i també en el menjar (al capítol 39 de
la Regla), és perquè volia que els monestirs foren espais saludables,
equilibrats i plenament humans. Per això el consell que dóna Sant Benet
sobre el vi és d’una gran maduresa, ja que vol que els monjos aprenguen a
usar la beguda, no a abusar-ne.
Encara recorde una campanya del govern d’Espanya a propòsit de beure
amb moderació per tal d’evitar accidents de trànsit, i l’eixida de to
d’un ex-president que demanava, d’una manera que ratllava la insolència i
la mala educació, que no li digueren a ell quantes copes havia de
beure. Segurament que si aquest ex-president, un del tres de les Açores,
haguera llegit la Regla de Sant Benet, hauria pogut comprendre que els
consells sempre s’han de rebre amb agraïment i no amb la supèrbia amb la
que va reaccionar aquell personatge.
Com ens recordava l’abat Josep M. Soler comentant aquest capítol 40 de la Regla, ‘davant
el dilema de ser fidel a la praxi més antiga de no beure vi o
d’adaptar-se al costum de beure’n que s’anava estenent en els àmbits
monàstics dels seu temps’, Sant Benet, un home equilibrat i comprensiu, va optar ‘per un criteri ample dins la moderació necessària’.
Aquesta moderació és la que hauria de regular l’ús de la beguda, per
evitar mals majors com els que passen als Sanfermines i a d’altres
festes, on l’alcohol es consumeix de manera descontrolada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada