Adela Cortina, catedràtica d’Ètica i Filosofia Política i directora de la Fundació Étnor, feia en aquests textos una reflexió sobre la importància d’educar els jóvens en els valors de la solidaritat i del respecte als diferents. I és que, com diu la professora Adela Cortina, ‘el que molesta, primer dels immigrants i després dels refugiats, no és que siguen estrangers, sinó que siguen pobres’. De fet, tots acollim amb els braços oberts el turistes, pel fet que vénen amb les butxaques plenes i fan una despesa important que ajuda la nostra economia. Per això els estrangers rics són molt benvinguts. Els 75 milions de turistes que van arribar a l’Estat espanyol l’any passat, ‘ens encanten’. Com diu la doctora Cortina, ‘aquells estrangers que es deixen diners són benvinguts, independentment del seu origen, color de la pell o religió’. Però quan són els pobres els qui arriben a nosaltres és quan apareix el rebuig. Són els estrangers ‘que ens molesten, com els immigrants pobres i els refugiats polítics, i durant anys, els gitanos’. Per això la professora Cortina, amb molt bon criteri, demana ‘reforçar el discurs de la igualtat i del respecte als drets econòmics i socials’. Per a la professora Adela Cortina, ‘garantir aquests drets no consisteix només a aplicar polítiques per eradicar la pobresa, sinó a disminuir les desigualtats’.
La paradoxa la tenim quan els jóvens estudien uns valors ‘i després veuen que viuen en una societat sense compassió pels qui vénen de fora, sense compassió amb els pobres, sense solidaritat amb els necessitats’. Per això, desgraciadament, no ens ha de sorprendre, com diu Adela Cortina, ‘que augmente la xenofòbia i l’aporofòbia’.
Enmig de conflictes i de crisi econòmica, sempre ‘busquem un boc expiatori que sol ser un pobre’. I aquest boc expiatori són els pobres sense recursos, els més fràgils de la nostra societat, els desemparats, els qui no poden aportar res positiu al PIB dels país.
La professora Adela Cortina, que va tindre un tracte estret amb el P. Joan Carles Elvira, monjo de Montserrat, per la seua tesi, ens proposa l’educació com a antídot per a combatre la xenofòbia i l’aporofòbia.
També la Paraula de Déu, ja des de l’Antic Testament, ens convida a acollir l’estranger, ja que en ell, veient el germà pobre i desvalgut, hi veiem Crist. Desgraciadament, la nostra societat ha perdut el sentit de l’hospitalitat, una actitud que ens fa més humans. I és per això que, com diu la religiosa teresiana Victòria Molins, ‘els pobres fan pena, els marginats molesten’. I per això els apartem o els amaguem.
Els cristians ens hem de comprometre, no només per solidaritat, justícia o altruisme, sinó sobretot pel fet que Jesús ens mana estimar els nostres germans, a acollir aquells que fugen de la guerra, de la fam i de pobresa i que arriben a nosaltres buscant una vida digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada