La vida i l’obra de Sant Benet i la seua crida a la fidelitat em porta el record d’una moda o passió que, des de fa uns anys, concretament des del 2008, s’ha estès per diversos ponts de París i que alguns han qualificat de gregària. Es tracta de comprar un cadenat, escriure-hi el nom de la parella, fixar-lo en un lloc romàntic i llançar la clau al riu Sena com a mostra d’afecte i de fidelitat. S’ha sabut que només al Pont des Arts de París hi ha vora un milió de cadenats, cosa que fa que aquest pont haja d’aguantar una càrrega de quaranta tones. És evident que davant el perill que suposa la càrrega dels cadenats, les autoritats, amb molt bon criteri, ja han decidit de retirar-los. Aquest fenomen s’ha estès pels diversos ponts de París, a més del Pont des Arts. Però no només a París. Aquesta moda ha arribat també la badia de San Francisco i la Ciutat Prohibida de Pequín.
I aquest invent dels cadenats als ponts de París m’ha fet recordar un capítol del Llibre Tercer dels Diàlegs del papa Sant Gregori el Gran, en el qual Sant Benet va fer veure a l’ermità Martí que la fidelitat al Crist no es troba en el fet de lligar-se materialment a una cadena, sinó en el de viure la pròpia vocació des de la llibertat i des de l’amor.
Sant Gregori el Gran va escriure el Segon Llibre dels Diàlegs, dedicat per complet a la vida de Sant Benet. Però també al capítol XVI del Tercer Llibre dels Diàlegs, titulat ‘L’ermità Martí del Mont Marsic’, Sant Gregori ens relata aquest episodi de la vida del sant abat: ‘Fa poc, també al país de Campània, sobre el Mont Marsic, un home molt venerable anomenat Martí, menà vida solitària, i durant força anys estigué reclòs en una cova molt estreta. Molts dels nostres el conegueren i foren presents a les seues accions. N’he sabut moltes coses pel papa Pelagi, el meu predecessor de venerable memòria, i per altres hòmens molt religiosos.
Martí, al començament d’estar en aquella muntanya, quan encara no estava reclòs a la cova, s’havia lligat el peu a una cadena de ferro que havia fixat a la roca per l’altra extremitat per tal de no haver d’anar més lluny de la llargada de la cadena. Benet, l’home de vida venerable que ja he recordat, ho va saber. Li féu dir per un dels seus deixebles: “Si eres servidor de Déu, no estigues retingut per una cadena de ferro, sinó per la cadena de Crist”. Després d’aquestes paraules, Martí es desféu d’aquells grillons, però mai més no s’allunyà del radi d’acció on anava amb el peu encadenat. Lliure de la cadena s’establí en l’espai on s’havia limitat abans, quan estava lligat’.
La moda dels cadenats als ponts del Sena no fa sinó posar en perill la seguretat dels vianants, alhora que redueix l’amor de les parelles a una anècdota, a un simple cadenat. És evident que l’amor i l’afecte dels enamorats no necessita ni cadenats ni cadenes. Al contrari: l’amor es fonamenta en la llibertat i en la confiança. I un cadenat no és precisament el millor símbol per expressar l’afecte i l’estima. El capítol XVI del Tercer Llibre dels Diàlegs de Sant Gregori que he mencionat ens fa veure que és la llibertat, i no les cadenes, allò que dóna sentit a la vida, al compromís d’una parella, o d’uns monjos o monges, que volen que l’amor siga el sentit i el fonament de la pròpia vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada