La reina Ester (LEVANTE-EMV, 01/07/2017)

Com cada any, l´1 de juliol celebrem la festa de la reina Ester, una jove jueva que amb la seua pregària d´intercessió va fer que Déu salvara el poble jueu, amenaçat per la supèrbia de Aman. La reina Ester ens revela la imatge d´un poble sempre oprimit però sempre salvat per Déu. 

La història de la reina Ester l´hem de situar a mitjans del segle V abans de Crist. El narrador del llibre d´Ester ens presenta la protagonista d´aquesta història com una jove jueva que, providencialment, va arribar a ser reina de Pèrsia. La història d´Ester explica l´acció poderosa de Déu que salva el seu poble del perill d´extermini, per mitjà de la intercessió d´Ester i de Mardoqueu.

La història té un pròleg, en el capítol 1 d´aquest llibre de l´Antic Testament, que el narrador situa a Susa, ciutat d´estiu d´Assuer, rei dels perses. Assuer, "que regnà des de l´Índia fins a Etiòpia, sobre cent vint-i-set províncies" (Es 1:1), enmig d´un banquet que oferí als seus ministres i generals, va reclamar la presència de la seua dona, la reina Vasti, per mostrar al seus convidats la bellesa de la seua esposa. Però Vasti rebutjà presentar-se al banquet del rei, menyspreant l´ordre del monarca.

L´enuig del rei va ser molt gran i per això decidí repudiar la seua dona Vasti. Posteriorment el rei Assuer va fer buscar jóvens entre les quals poguera triar una d´elles per fer-la la seua esposa. I ací és on aparegué Mardoqueu, un jueu de la tribu de Benjamí, que "havia estat deportat de Jerusalem, entre els exiliats que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s´endugué amb Jeconies, rei de Judà" (Es 2:6). Mardoqueu tenia una neboda, òrfena de pare i de mare, que ell havia adoptat per filla. Entre les jóvens que foren reunides perquè el rei triara la seua esposa, hi havia Ester, "que era bonica i d´aspecte agradable" (Es 2:7) i que Assuer va elegir com a nova reina en substitució de Vasti. En passar a viure al palau, Ester no va revelar a Assuer el seu origen jueu, perquè Mardoqueu li ho havia indicat així.

La història d´Ester, ja reina, canvià de rumb d´una manera tràgica, quan el rei Assuer va exaltar Aman i "l´elevà en dignitat i li donà la precedència sobre tots els altres funcionaris". Aman s´adonà que Mardoqueu no s´agenollava quan ell passava, a diferència del que feia tothom. Com a bon jueu Mardoqueu només adorava el Déu d´Israel, Déu d´Abraham, d´Isaac i de Jacob. Irritar per l´actitud de Mardoqueu, Aman el volgué castigar, però pensà que el càstig, perquè fóra més cruel, no havia de caure només sobre Mardoqueu sinó sobre tot el poble jueu. Per això va fer signar al rei un decret per exterminar tots els jueus. Un punt curiós és que els escribes reials redactaren l´edicte d´extermini dels jueus als governadors de cada província, "en la seua escriptura i a cada poble en la seua llengua" (Es 3:12), cosa que no fa l´Església Valenciana que és incapaç d´utilitzar la llengua del Poble que evangelitza. L´edicte va ser enviat per així procedir a la destrucció i l´extermini en un sol dia, de tots els jueus, un Poble que al llarg de la història ha estat perseguit i maltractat.

Davant el perill de mort, els jueus van invocar Déu i Mardoqueu li notificà a la reina Ester el contingut de l´edite, per tal que ella intercedira pel seu poble davant el rei. Ella objectà a Mardoqueu que ningú no podia accedir al rei si ell no el cridava i que fent-ho, s´exposava a la mort. I Assuer ja feia un mes que no havia cridat la reina. Però així i tot, Ester, amb una pregària de súplica a Déu, una pregària preciosa on demanava que Déu els ajudara, es presentà davant del rei, traspassant la zona prohibida. En trobar-se davant del rei Ester es va desmaiar, però Assuer la confortà i li preguntà què volia. La reina li va demanar al rei que ell i Aman es dignaren anar a un convit que ella havia preparat. I va ser durant el convit, que Ester va acusar Aman de voler exterminar el poble jueu, i li demanà al rei que li fóra perdonada la seua vida "i la vida del meu poble....perquè jo i el meu poble hem estat venuts per ser destruïts, matats i exterminats" (Es 7:4)

El rei en vore que la reina Ester havia acusat Aman de voler exterminar el poble jueu, el va fer executar a la mateixa forca que Aman havia preparat per matar Mardoqueu.
La jove reina Ester ens recorda les dificultats i els sofriments dels immigrants, dels refugiats, dels exiliats, dels transeünts, dels desplaçats. Però també ens fa present el Déu que està al costat dels oprimits i del Déu que ens demana estar al costat dels qui sofreixen, del Déu que capgira el curs de la història, del Déu que salva i allibera del perill el poble.