I és que de nou, el PP valencià amb la connivència del PP de l’Estat, continua negant l’evidència, ja que han recorregut el decret de la Generalitat Valenciana que regula l’ús de les llengües a l’Administració. El PP valencià i l’estatal afirmen, esperpènticament, que el valencià només és oficial al País Valencià, i per tant diferencien la llengua que parlem els valencians de la que parlen els catalans, els illenc, els andorrans o els aragonesos de la Franja.
També un diputat valencià del PP afirmava al parlament de Catalunya la unitat de la nostra llengua. Només que posen a internet la frase: ‘Un diputat valencià del PP reconeix la unitat de la llengua’ trobaran un vídeo del diputat valencià Juan Milián Querol, nascut a Morella el 27 d’agost de 1981, on el polític del PP defensa la unitat de la nostra llengua. El diputat morellà, vice-secretari d’Estudis i Programes del PP de Catalunya, i parlamentari al Parlament de Catalunya, portaveu del PP de les comissions de Cultura, Exteriors i Ensenyament (entre més) deia al Parlament de Catalunya el juny de 2014: ‘Sóc catalanoparlant: el català és la meua llengua materna, és la llengua del meus pares, la llengua dels meus avis, la llengua dels meus amics’.
Per altra part, els diputats valencians del PP, tan posats a fer el ridícul, no deuen recordar que el seu partit, en el XVIII congrés, celebrat els dies 10, 11 i 12 de febrer d’enguany, consagra també la unitat de la nostra llengua. I és que la ponència Educación, innovación y cultura, coordinada per la diputada (catalana) Andrea Levy i amb els ponents Juan Vicente Herrera, Asier Antona i Miquel Vidal, afirma en el punt 125 del capítol El español una lengua de oportunidades el següent: ‘El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador’.
I el valencià? La ponència del PP no reconeix el valencià com a llengua distinta del català, i per això parla només del català, del basc i del gallec, reconeixent per tant, implícitament i explícita, que a l’Estat espanyol no hi ha sinó tres grans llengües més (i no quatre) a part del castellà: el basc, el català i el gallec. I els diputats valencians i el govern de Madrid, obstinats a negar allò que els seus mateixos militants aprovaren al congrés del PP. I obstinats a fer el ridícul.
Segons els diputats valencians del PP, les universitats no tenen raó quan afirmen la unitat de la nostra llengua. L’AVL tampoc, Compromís i el conseller d’Ensenyament tampoc, els socialistes tampoc. I ara, la ponència del PP també deu estar equivocada. Encara que va ser aprovada. Només els diputats del PP valencià neguen l’evidència!
I és que per molt que els diputats del PP valencià (no els catalans ni els mallorquins), s’obstinen a negar la unitat de la nostra llengua, no podran destruir aquesta unitat, reconeguda per tot el món acadèmic i també per la ponència del congrés del PP. I pel diputat morellà Juan Milián. I per l’eurodiputat del PP Santi Fisas.
El PP valencià continua defensant una cosa tan absurda (i tan ridícula) com que els valencians, els andorrans, els catalans i els mallorquins, així com els aragonesos de la Franja, no parlem la mateixa llengua.
També, posats a fer el ridícul, els diputats del PP valencià poden afirmar que la terra no és redona sinó plana. I que la llei de la gravetat no existeix. I que el sol gira al voltant de la terra. “Eppur si muove”, Sra. Bonig!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada