Sovint s´ha dit que l´Apòstol Tomàs és qui millor manifesta el caràcter de la nostra societat escèptica i insegura, plena de dubtes i de falta de confiança. Una societat "líquida", com la definia el pensador Zygmunt Bauman, sense punts de referència, sense res que siga sòlid, sinó sempre canviant. Vivim en un món que només demana proves, fets demostrats, conclusions i resolucions. Fins i tot nosaltres cristians, moltes vegades, com Tomàs, necessitem vore per tal de creure.
Pense que la confiança en Jesús no ha de ser fruit de proves ni de demostracions, sinó d´una vivència, d´una experiència de fe, d´un trobament personal amb el Senyor Ressuscitat.
"Hem vist el Senyor" (Jo 20 : 25) diuen els deixebles a Tomàs. També nosaltres tenim l´oportunitat de vore el Senyor sempre que ens reunim en el seu nom. Però som capaços de mostrar el Senyor al nostre món? En les nostres assemblees litúrgiques sentim ben viva la presència de Jesús enmig nostre? Les nostres Eucaristies, les nostres reunions, són un trobament joiós amb el Senyor Ressuscitat, que ve animar i a enfortir la nostra fe? Els cristians som persones convençudes de la presència del Senyor enmig nostre? Sentim l´alegria d´aplegar-nos en el nom del Senyor, cada vegada que ens trobem partint i compartint el pa de l´Eucaristia? Sentim la necessitat de reunir-nos en el seu nom per celebrar la nostra fe?
Els ensenyaments de Jesús són un punt de referència important en la nostra vida de creients. Però només quan experimentem la força i la pau que Jesús ens dóna en fer-se present enmig nostre, només aleshores serem capaços de vore´l, de confiar en ell, de sentir-lo ben a prop, sense necessitat de proves ni de demostracions.
És molt important que en les nostres comunitats i en les nostres assemblees arribem a poder sentir l´alegria de la presència del Senyor Ressuscitat enmig nostre, per tal de poder fer l´experiència del trobament amb ell. I per tal de poder anunciar-lo a la nostra societat, amb aquelles mateixes paraules del deixebles: "Hem vist el Senyor".
Tomàs tenia la necessitat de tocar Jesús, de posar la seua mà dins de la ferida del costat, per tal de creure en el Ressuscitat. També nosaltres podem vore Jesús en les ferides del seu cos, en les ferides de l´Església i del món, en tantes i tantes persones que porten en el seu cos la marca de les ferides del Crist. Recorde que quan em van ordenar diaca, un monjo em digué: "Tu treballant a la infermeria com treballes, ja exerciràs bé el diaconat. Només has de posar els corporals damunt de l´altar, de la mateixa manera com ara poses els llençols als llits dels malalts! Perquè així com damunt dels corporals dipositem el cos de Crist, els llençols, que es transformen en corporals, també reben el Crist. El Crist malalt, ferit, sofrent, present en cada germà". Veiem Jesús enmig nostre en la persona de tots els qui sofreixen?
El Senyor Ressuscitat que ve a eliminar les nostres pors, els nostres dubtes, les nostres rutines, i que il·lumina la nostra fe, ha de ser el centre de les nostres comunitats i de les nostres assemblees litúrgiques. Necessitem fer l´experiència de sentir Jesús, font d´alegria i de pau, viu i present entre nosaltres. És així, i només així, com els Apòstols, que podrem dir també nosaltres: "Hem vist el Senyor". Per això només estimant els nostres germans podrem vore el Senyor.
Comentant aquest Evangeli del segon diumenge de Pasqua, el 2 d´abril de 1978, l´arquebisbe màrtir de San Salvador, Òscar Romero, remarcava la presència viva de Crist enmig del seu poble: "Jesús viu encarnat en la terra: ara ja no és encarnat només com a fill de Maria, circumscrit a un Natzaret; ara com a fill de la terra, fill de Déu amb una carn que es pot fer carn de tots els pobles i de tots els temps". I per això l´arquebisbe Romero assegurava que Jesús, "comprenent els salvadorencs d´ahir i de hui i de demà", era "el Crist salvadorenc. Crist viu en el Salvador, Crist viu en Guatemala, Crist viu en Àfrica". I és que "el Crist històric, Déu fet home, viu en tots els anys de la història i en tots els pobles de la geografia. Aquesta és la característica d´aquest Crist viu i present".
El Senyor Ressuscitat transforma la nostra foscor en llum, el pecat en gràcia, la nit en dia, les llàgrimes en joia, el dolor en esperança, la mort en vida. Per això cada Eucaristia, que és el pa partit, repartit i compartit, presència i trobament amb el Senyor Ressuscitat enmig nostre, ha d´ajudar-nos a descobrir Jesús en les ferides del seu cos, en les ferides de l´Església, en les ferides del nostre món. Només així l´Eucaristia no serà un ritual buit, sinó que serà aquella experiència de fe que enfortirà la nostra esperança i la nostra comunió fraterna.
