dilluns, 3 d’abril del 2017

La caravana de la manipulació (La Veu del País Valencià, 02/04/2017)

És aquest un nou invent del PP valencià (amb la connivència de Ciudadanos) en el seu intent, com ha fet sempre, de destruir la nostra llengua. És un invent com ho van ser la Batalla de València o la proposició que va presentar a les Corts el sr. Bellver on defensava que el valencià provenia de l’iber; l’intent de manipular i de sotmetre l’AVL per part del Conseller Alejandro Font de Mora; la desqualificació de l’AVL per part del mateix PP; els recursos en contra de la Justícia per no acatar la unitat de la llengua; les mocions a diversos ajuntaments en contra del decret de plurilingüisme; l’ocurrència del PP perquè la Generalitat reconega les normes de la RACV; o la posició del ministre d’Educació, el Sr. Méndez de Vigo, que ha denunciat la discriminación del castellà (!) que, segons ell, provoca aquest decret i per això el recurs contenciós administratiu amb què ha amenaçat al Conseller Vicent Marzà.


La dreta valenciana (?) sempre ha manifestat un odi feroç a la nostra llengua i per això ha intentat, una vegada i una altra, arraconar-la i extingir-la. Molts recordem el: ‘hable usted en cristiano’ de temps passats, que ara el PP ha actualitzat amb la defensa del ‘bilingüismo’, que no és sinó que els valencianoparlants utilitzem també el castellà, però que els castellanoparlants estiguen exempts d’estudiar i d’entendre el valencià, i per això el PP defensa a les zones castellanoparlants l’exempció del valencià. Fa uns mesos la intervenció del sr. Berasaluce a la Diputació de València va ser l’actuació més esperpèntica del PP, al costat del caloret a la Crida de 2015.

Molts recordem, a més del ‘hable usted en cristiano’, les vexacions i la persecució que va suportar la mestra de Barx, Marifé Arroyo, un calvari que Víctor Gómez Labrado va plasmar en la seua excel·lent obra ‘La Mestra’. O la de tants docents que han patit la valencianofòbia del PP.
La caravana de la manipulació i de les mentides no té cap altre objectiu, com la Batalla de València, que destruir la nostra llengua, atacant ara el decret de plurilingüisme. Es tracta de reivindicar l’Espanya ‘una, grande y libre’, una ‘lengua y un imperio’, tot i que s’ho haurien de fer mirar per tot el que els ha passat amb l’imperio on ‘no se pone nunca el sol’. Tots els països de l’imperio els han perduts, des de Flandes a Bolívia i des de Filipines a Mèxic o a Guinea Equatorial.

Tot i proclamar amb solemnitat la defensa de la seua Constitució, menyspreen l’article que proclama la riquesa de les llengües diferents al castellà. Només fa uns dies, la sra. Esperanza Aguirre es mostrava ben afligida pel fet que al congrés del PP de les Balears han guanyat aquells que segons ella ‘quieren catalanizar las islas’. Per això es mostrava ‘muy triste’ pels resultats del congrés regional del PP de les Illes. La sra. Aguirre deia que el PP balear havia ‘rechazado una enmienda en la que se pedía que se cumpliese la Constitución, es decir que los padres puedan elegir la lengua oficial en la que quieren que se eduquen sus hijos’. La hipocresia de la sra. Aguirre ratlla l’esperpent, ja que milers de famílies valencianes han estat impedides de poder elegir el valencià per als seus fills durant tots els anys de govern del PP al País Valencià. I la sra. Aguirre, com la sra. Bonig i tants d’altres, no han denunciat mai aquesta discriminació del valencià, i ara diuen que hi ha una discriminació del castellà a les Balears o al País Valencià.

Amb valentia i fermesa (no amb la por del PSOE dels anys 80) el Govern Valencià ha de tirar endavant aquest decret, per tal que la nostra llengua tinga el reconeixement que la Constitució (el PP no la defensa sempre?) li atorga.

Per altra part, la Generalitat ha d’abolir l’anomenat certificat de capacitació lingüística, ja que no té cap sentit. Perquè algú, amb dos dits de front, s’imagina que la Justa d’Andalusia demanara aquest certificat, en castellà, als docents de Castella o d’Extremadura? I per què això tan absurd passa al País Valencià? Clar, que amb companys de viatge com els regidors socialistes de l’Olleria, pot passar de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT