És així com el psalm 81 ens recorda
la perversitat que suposa jutjar sense justícia, és a dir, sense
equitat, ni rectitud, ni sentit comú. I és que afavorir la causa dels
culpables és precisament afavorir la injustícia.
He recordat aquest salm quan he vist que la Justícia no és igual per a tots. I quan he vist també, com en un judici es recorda als imputats el dret que tenen a mentir.
Per què la Justícia no és igual per a tots? El cas més recent ha estat la condemna a presó de la Sra. Milagrosa Martínez, exalcaldessa, exconsellera i expresidenta de les Corts Valencianes. Com que la Sra. Martínez ha pogut pagar la fiança de 15000 euros, ha evitat entrar a la presó. També l’acusat d’assassinar la viuda de l’expresident de la CAM, ha deixat la presó pel fet de pagar una fiança de 150000 euros. I Sergio Blasco, igualment no es troba a la presó perquè ha pagat 80000 euros de fiança.
Això vol dir que aquells que no tenen els diners per a la fiança, han d’entrar a la garjola. És just això? No és un escàndol que dues persones condemnades a presó per la mateixa condemna, una siga empresonada perquè no té diners i l’altra no, pel fet que pot pagar la fiança? La Justícia no ha de ser igual per a tots, independentment de la situació econòmica de cadascú? O la Justícia fa accepció de persones segons els diners?
L’altre cas que m’escandalitza és quan es recorda als imputats, el dret que tenen a mentir en un judicia. No ho acabe d’entendre. Una societat basada en la mentida és de per sí una societat corrupta. Una societat sense ètica. Però aquesta manca d’ètica encara és més escandalosa quan es dóna en la Justícia que empara el dret a la mentida. Per això ja el profeta Jeremies denunciava la falsedat dels seus contemporanis: “És la mentida i no la veritat que preval al país” (Jr 9:2).
Quan demanem que la veritat siga la nostra manera d’obrar i quan els pares o els mestres s’esforcen per formar en la veritat als fills o als alumnes, és un contrasentit que després, en un judici, s’haja de recordar als imputats el dret que tenen a mentir. Això vol dir que alguna cosa no va bé en el nostre sistema judicial, ni en la nostra societat, quan la Justícia empara i defensa la mentida dels imputats.
No és només el psalm 81 i el profeta Jeremies que ens recorden la perversitat de la mentida per afavorir la causa dels culpables. Per això el psalm 14 lloa l’home que “viu honradament i practica la justícia” i que “diu la veritat tal com la pensa” (Ps 14:2). També el psalm 44 elogia aquell que viu per “defensar la veritat i la justícia dels indigents” (Ps 44:5). Encara, el psalm 50 lloa Déu que estima “la veritat al fons del cor” (Ps 50:8).
Un altre llibre de la Bíblia que defensa la veritat és l’Eclesiàstic, quan al capítol 4 demana no contradir la veritat: “No contradigues la veritat” (Ecli 4:25) i demana lluitar per ella: “lluita fins a la mort per la veritat” (Ecli 4:28). Un altre verset d’aquest mateix llibre lloa de nou la veritat: “Els ocells s’ajunten amb els seus semblants, la veritat retorna a aquells qui la practiquen” (Ecli 27:9). També l’Evangeli de Sant Joan presenta la veritat com a model del comportament del deixeble de Jesús: “Qui practica la veritat va cap a la llum perquè es manifesten les seus obres” (Jo 3:21). Però el text que haurien de recordar els jutges i els magistrats, i tots nosaltres, és un verset de la carta de Sant Pau als cristians efesis, quan els recomana que estiguen “cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia” (Ef 6:14).
Segurament, encara caldria recordar als membres de la Judicatura aquelles paraules de Jesús: “la veritat vos farà lliures” (Jo 8:). I també que la imatge de la Justícia té els ulls embenats, per tal que els veredictes i les condemnes siguen iguals per a tothom, independentment de si l’acusat té diners o no en té.
He recordat aquest salm quan he vist que la Justícia no és igual per a tots. I quan he vist també, com en un judici es recorda als imputats el dret que tenen a mentir.
Per què la Justícia no és igual per a tots? El cas més recent ha estat la condemna a presó de la Sra. Milagrosa Martínez, exalcaldessa, exconsellera i expresidenta de les Corts Valencianes. Com que la Sra. Martínez ha pogut pagar la fiança de 15000 euros, ha evitat entrar a la presó. També l’acusat d’assassinar la viuda de l’expresident de la CAM, ha deixat la presó pel fet de pagar una fiança de 150000 euros. I Sergio Blasco, igualment no es troba a la presó perquè ha pagat 80000 euros de fiança.
Això vol dir que aquells que no tenen els diners per a la fiança, han d’entrar a la garjola. És just això? No és un escàndol que dues persones condemnades a presó per la mateixa condemna, una siga empresonada perquè no té diners i l’altra no, pel fet que pot pagar la fiança? La Justícia no ha de ser igual per a tots, independentment de la situació econòmica de cadascú? O la Justícia fa accepció de persones segons els diners?
L’altre cas que m’escandalitza és quan es recorda als imputats, el dret que tenen a mentir en un judicia. No ho acabe d’entendre. Una societat basada en la mentida és de per sí una societat corrupta. Una societat sense ètica. Però aquesta manca d’ètica encara és més escandalosa quan es dóna en la Justícia que empara el dret a la mentida. Per això ja el profeta Jeremies denunciava la falsedat dels seus contemporanis: “És la mentida i no la veritat que preval al país” (Jr 9:2).
Quan demanem que la veritat siga la nostra manera d’obrar i quan els pares o els mestres s’esforcen per formar en la veritat als fills o als alumnes, és un contrasentit que després, en un judici, s’haja de recordar als imputats el dret que tenen a mentir. Això vol dir que alguna cosa no va bé en el nostre sistema judicial, ni en la nostra societat, quan la Justícia empara i defensa la mentida dels imputats.
No és només el psalm 81 i el profeta Jeremies que ens recorden la perversitat de la mentida per afavorir la causa dels culpables. Per això el psalm 14 lloa l’home que “viu honradament i practica la justícia” i que “diu la veritat tal com la pensa” (Ps 14:2). També el psalm 44 elogia aquell que viu per “defensar la veritat i la justícia dels indigents” (Ps 44:5). Encara, el psalm 50 lloa Déu que estima “la veritat al fons del cor” (Ps 50:8).
Un altre llibre de la Bíblia que defensa la veritat és l’Eclesiàstic, quan al capítol 4 demana no contradir la veritat: “No contradigues la veritat” (Ecli 4:25) i demana lluitar per ella: “lluita fins a la mort per la veritat” (Ecli 4:28). Un altre verset d’aquest mateix llibre lloa de nou la veritat: “Els ocells s’ajunten amb els seus semblants, la veritat retorna a aquells qui la practiquen” (Ecli 27:9). També l’Evangeli de Sant Joan presenta la veritat com a model del comportament del deixeble de Jesús: “Qui practica la veritat va cap a la llum perquè es manifesten les seus obres” (Jo 3:21). Però el text que haurien de recordar els jutges i els magistrats, i tots nosaltres, és un verset de la carta de Sant Pau als cristians efesis, quan els recomana que estiguen “cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia” (Ef 6:14).
Segurament, encara caldria recordar als membres de la Judicatura aquelles paraules de Jesús: “la veritat vos farà lliures” (Jo 8:). I també que la imatge de la Justícia té els ulls embenats, per tal que els veredictes i les condemnes siguen iguals per a tothom, independentment de si l’acusat té diners o no en té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada