Dos llibres de l’amic Antoni Signes (VILAWEB/ONTINYENT, 04/04/2017)

‘Ressò d’unes secularitzacions’ i ‘Cròniques del meu parer’ són els dos llibres de l’amic Antoni Signes que vull recomanar als amics de Vilaweb.

Aquestes dues obres, publicades per l’editorial Brúfol el 2015 i el 2014 respectivament, i que són dos llibres summament interessants, formen part de l’obra de Signes, que inclou també ‘Crònica d’un viatjant’ (2005), ‘París entre amigos’ (2007) i ‘La mestra Úrsula i el coronel Angulo’ (2014).
Antoni Signes Mulet, nascut a Gata de Gorgos el 1940, ens presenta en ‘Ressó d’unes secularitzacions’, com la segona part i la resposta mediàtica al seu llibre, de 2008, ‘¿Porqué nos salimos? Los secularizados’. El llibre, amb 135 pàgines, aporta nous elements d’enjudiciament d’aquells fets, expressats des de la mirada subjectiva. Aquesta obra consta de quatre capítols.

En el primer, Antoni Signes ens parla de la gènesi, on s’explica la proposta i l’historial. En el segon hi ha la campanya, amb l’edició, la crida i la distribució. El tercer tracta del ressò de les presentacions i l’últim, el ressò mediàtic.

Pel que fa a ‘Cròniques del meu parer’, de 320 pàgines, és un recull d’escrits que fan referència a l’Església, ‘però també a la vida social i política del nostre país’, com ens diu Signes.

En la primera part hi ha les col·laboracions, dels anys setanta, de l’amic Signes a la revista Quaderns de Pastoral, editat pel Secretariat de Pastoral de Barcelona, on Antoni Signes relata, amb un estil agut i incisiu, ‘els esdeveniments ocorreguts a València en aquesta època ja llunyana’. El llibre presenta capítols tan interessants com la primera Jornada de l’HOAC, l’assemblea de bisbes i capellans, el Col·legi de  Sant Tomàs de Villanueva, la carta signada per 350 preveres, la qüestió de les misses en valencià, el Concili i el postconcili, la crisi de l’Institut Social Obrer o el ressò del VIII Congrés Eucarístic.

La segona part d’aquest llibre, que Antoni Signes anomena ‘Consideracions dels anys dos mil’, fan referència a les seues col·laboracions en la revista Nihil Obstat i que inclou textos seus sobre el bisbe Gaillot a València, el papa Ratzinger o sobre les retallades i la crisi que encara patim.
Finalment, la tercera part del llibre és el que Signes anomena ‘Somni de primavera’, amb motiu d’unes notes manuscrites seues.

No cal dir que aquests dos llibres d’Antoni Signes, membre de la Tertúlia dels Dilluns al Micalet, i que he llegit amb fruïció, són ben interessants i per això mateix els recomane vivament.

josep miquel bausset