Fa cinc anys em va sorprendre desagradablement la notícia que
publicava el diari Levante-EMV el 13 d’abril de 2012: l’Ajuntament de
València subvencionava amb una beca la transcripció del manuscrit del
procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, del llatí al castellà! Va
ser la Junta Central Vicentina la que va gestionar aquest treball de
transcripció.
El manuscrit original, que inclou les actes del procés de
canonització de Sant Vicent Ferrer, es troba a la biblioteca de la
Universitat de València i ara es publicarà per primera vegada en un
volum de 600 pàgines en llatí i 600 més en castellà. Aquest manuscrit
arribà a València en 1572, i conté la documentació notarial i les
declaracions de 378 testimonis procedents de Vannes, on va morir Sant
Vicent, i també de Tolosa de Llenguadoc i de Nàpols.
Resulta sorprenent que el procés de canonització del nostre valencià
més universal, a més de patró del País Valencià, siga traduït del llatí
al castellà i no al valencià, com si estiguérem a Sevilla, a Salamanca o
a Burgos.
Algú s’imagina la reacció de l’arquebisbat de Madrid, del seu ajuntament i dels cristians de la capital del Reino,
si les actes del procés de canonització de Sant Isidre s’hagueren
traduït del llatí a l’anglès? O la reacció de l’Ajuntament de Toledo i
de l’arquebisbat d’aquesta ciutat, si les actes de canonització de Sant
Ildefons de Toledo s’hagueren traduït del llatí al francès?
Aquest despropòsit no és nou. Ja el 2010, l’Ajuntament de València,
amb la presència del sr. Alfonso Grau, primer tinent-batle i delegat de
publicacions, presentava els primers sermons datats de Sant Vicent
Ferrer, en castellà, una obra dels professors de la Universitat de
València Francisco Gimeno i M. Luz Mandingorra, titulada ‘Sermones de Cuaresma en Suiza. 1404’.
Aquest sermons de Sant Vicent, predicats a Friburg entre el 9 i el 21
de març de 1404, van ser redactats a partir de les notes (en castellà?)
de Frederic Von Amberg.
Algú ha vist un desficaci tan gran, traduir els sermons o el procés
de canonització de Sant Vicent Ferrer, no a la llengua amb què predicava
el nostre sant, sinó al castellà?
Encara no han entès que Jesús parlava arameu, la llengua que li van
ensenyar Maria i Josep? Encara no han entès que Jesús no va parlar
llatí, la llengua dels invasors romans, la llengua del poder i de
l’imperi, sinó la llengua del seu poble? I que tampoc no parlà la
llengua dels filòsofs grecs, sinó l’arameu, la llengua de Maria
Magdalena, de Pere i d’Andreu? Jesús parlava amb els deixebles amb la
seua llengua i així els explicava les paràboles i els va ensenyar el
Pare nostre: ‘Abuna di bishemaya’ (Pare nostre que esteu en el cel) ‘Tete malkutarak’ (Vinga a nosaltres el vostre Regne).
Davant aquest nou menyspreu a la llengua de Sant Vicent (la llengua
pròpia del nostre País, segons l’Estatut) el Consell Valencià de Cultura
no dirà res al respecte? I l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? I Lo
Rat Penat? I l’Arquebisbat de València i els de Castelló, Tortosa o
Alacant?
Algú s’imagina Jesús parlant en grec o en llatí? I al País Valencià
fan les traduccions dels sermons de Sant Vicent i el seu procés de
canonització en castellà! Pobre Sant Vicent! Al pas que anem, en poc
temps els miracles de Sant Vicent també es representaran en castellà. O
en llatí!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)
Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P. Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...
MONTSERRAT
-
Aquest va ser el consell que donà el papa als participants en el congrés, “ Viure amb plenitud l’acció litúrgica ”, que organitzà el Pont...
-
Fa uns dies, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, (convidat pel professor Diego Solà), vaig fer una confe...
-
Aquest és el títol del nou llibre de David Pagès i Cassú, que porta per subtítol “ Garba d’articles i entrevistes (1997-2022) ”. Aquest vo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada