Aquest és el títol de la carta pastoral que el desembre de 2105 va
escriure el cardenal Antonio Cañizares, un text on l’arquebisbe de
València exposava una qüestió de gran actualitat: ‘que la fe es faça cultura’.
Això, la fe en la cultura d’un poble, es va fer realitat diumenge
passat dia 26 de març, quan un miler de catòlics ucraïnesos van celebrar
l’Eucaristia a la catedral de València en ritu bizantí i en llengua
ucraïnesa.
És bonic que els diversos pobles puguen expressar la seua fe en la
pròpia llengua, com van fer aquests ucraïnesos a la Seu valenciana. I
amb tot, els cristians valencians no podem gaudir en la nostra llengua i
a la catedral d’una celebració com la que van poden fer els ucraïnesos.
Com va dir el papa Pau VI, (i ens ho recordava l’arquebisbe Cañizares en aquesta carta pastoral) ‘la ruptura entre l’Evangeli i la cultura és sens dubte el drama de la nostra època’
(Evangelii Nuntiandi 20). Aquesta ruptura entre Evangeli i cultura és
una realitat que patim des de segles els cristians valencians, que veiem
marginada i ignorada la nostra llengua i la nostra cultura a
l’Església. Per això estic totalment d’acord amb l’arquebisbe Cañizares,
quan en aquesta carta pastoral defensa que ‘una fe que no es fa cultura, no és plenament acollida’.
Per això mateix, si l’arquebisbe de València defensa la necessitat
que l’Església integre totes les cultures, com és que, des de fa segles,
els bisbes valencians no valoren, estimen i introdueixen el valencià a
la nostra Església?
L’arquebisbe Cañizares destacava en el seu text ‘les arrels cristianes de la identitat valenciana’, ja que el nostre País ha estat al llarg dels segles, ‘centre de diàleg i de convivència’ i ‘cruïlla de cultures’. Per això l’arquebisbe presentava la necessitat de ‘crear,
des de la immensa riquesa cultural d’aquesta diòcesi de València, una
autèntica cultura de la veritat i del bé, de la bellesa i del progrés,
que puga contribuir al diàleg entre ciència i fe, entre la cultura
cristiana i la civilització universal’. Però podrem evangelitzar la cultura sense utilitzar la llengua del nostre Poble?
El capellà valencià Alexandre Alapont, que ha passat pràcticament
tota la vida a Zimbabwe, el primer que va fer en arribar al poble africà
que l’acollí va ser aprendre la llengua dels nàmbies, traduint la
Paraula de Déu a aquesta llengua i celebrant la fe en la llengua
d’aquest poble. Per què els bisbes valencians pretenen evangelitzar la
cultura dels valencians, prescindint de la llengua d’aquesta cultura?
Com és possible que les nostres parròquies, en ple segle XXI, ens
obliguen a deixar la nostra llengua a les portes dels temples?
La carta pastoral, que l’hauria poguda signar el bisbe de Salamanca o el de Sevilla, si traiem del text la paraula ‘Valencia’
(sempre en castellà) no fa cap referència concreta a la cultura i a la
llengua dels valencians. I és així com l’Església Valenciana tracta la
nostra cultura: ignorant-la.
L’arquebisbe parla de ‘la riqueza cultural de esta diócesis de Valencia, una autentica cultura de la verdad y del bien, de la belleza y del progreso’. D’acord! Però la riquesa de la cultura no està formada també pel valencià?
Sintonitze plenament amb l’arquebisbe Cañizares, quan ens deia que
s’ha d’evangelitzar la cultura. però no s’hauria també d’inculturitzar
l’Evangeli en aquesta mateixa cultura?
En la recent entrevista a Levante-EMV (29 de gener de 2017) el cardenal Cañizares, a més de dir que vol ‘la misa en valenciano de manera habitual’, afirmava el seu interès ‘en que el misal en valenciano sea una realidad cuanto antes’.
D’ell i dels altres bisbes depèn que això siga una realitat. Com també
depèn d’ell que les misses que fa siguen en valencià. Només es tracta de
voluntat per així fer-ho possible.
Des de segles que els cristians valencians estem esperant que, com
els ucraïnesos, també nosaltres puguem celebrar la nostra fe en la
nostra llengua. I mentrestant la jerarquia valenciana mira cap a un
altre costat. Malgrat les declaracions a la premsa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
MONTSERRAT
-
Ara fa més d’un any, en una interessant entrevista de Javier Fariñas i Jaume Calveras (Mundo Negro, 4 de gener de 2023), i que convide a que...
-
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
-
El pròxim mes de març, la revista valenciana Saó arribarà als 500 números, en un moment difícil, de censura i de prohibicions, per part de...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada