Les set paraules que Jesús digué al Gòlgota quan estava crucificat, continuen ressonat hui en tants i tants calvaris del nostre món.
Si els Evangelis recullen aquestes set frases de Jesús crucificat, és la vida i els mitjans de comunicació que recullen també cada dia, i no només en Setmana Santa, les frases i els crits de dolor de tants hòmens i dones que continuen crucificats i morint encara hui.
La primera de les frases de Jesús a la Creu, "Pare, perdoneu-los que no saben el que fan" (Lc 23:34) ressona hui en aquells que saben perdonar i en els qui demanen perdó. Són els cristians perseguits al Pròxim Orient i a d´altres parts del món, que, sense odi, abans de la mort preguen pels seus botxins. Són els crucificats del nostre món que continuen perdonant com ho va fer Jesús a la creu.
La segona de les Set Paraules, "Et promet que hui estaràs amb mi al paradís" (Lc 23:43) estava adreçada al "bon lladre", clavat a la creu al costat de Jesús. També hui són molts els qui fan possible que la gent més marginada tinga un "paradís", acollint refugiats, acompanyant ancians, fent-se càrrec dels xiquets abandonats, donant sostre i afecte a malalts de sida o a immigrants. Per això l´Església, com deia el bisbe Ramon Buxarrais, ha de ser aquell lloc on la gent que no té res, es trobe a gust. Aquesta paraula de Jesús a la creu la podem descobrir en aquells que eixamplen l´esperança dels desesperançats, en els qui enforteixen l´amor i en els qui superen els dubtes que trobem cada dia al nostre camí.
La tercera de les paraules de Jesús és doble. Per una part hi ha la frase que Jesús adreçà a sa mare: "Mare, ací tens el teu fill" i la que adreçà a Joan, el deixeble estimat: "Ací tens la teua mare" (Jo 19:26-27). En el nostre món són també moltes les dones que es fan càrrec d´un fill que no és seu, adoptant criatures amb deficiències físiques o psíquiques, per oferir-los una llar i sobretot l´estimació que aquests xiquets no han conegut mai. Són dones que acullen infants abandonats i que esdevenen mares per a aquells menuts que no han conegut sa mare. I són molts els xiquets que per la sol·licitud d´una família, veuen renàixer en el seu cor l´estimació que no han tingut mai.
La quarta frase de Jesús, "Déu meu, Déu meu, per què m´heu abandonat" (Mc 15:34 i Mt 27:46) és el crit ple de dolor del crucificat quan sent el silenci de Déu, un crit que continua ressonant enmig nostre degut a tantes i tantes víctimes innocents que se senten abandonades de Déu i dels hòmens. És el crit de dolor de les dones maltractades, dels xiquets que han patit abusos sexuals, dels immigrants o dels refugiats morts al Mediterrani. És el crit de soledat i de desesperació dels qui no arriben a finals de mes o dels qui són desnonats. En aquest crit de Jesús a la creu, hi ha el dolor dels qui han estat atacats amb armes químiques a Síria, les víctimes de l´holocaust nazi o de la guerra dels Balcans, els qui van morir a Rwanda en les lluites tribals i tots aquells que se senten abandonats de Déu i dels hòmens.
La cinquena frase, "Tinc set" (Jo 19:28) expressa el cansament de Jesús a la creu. Però també la set de justícia, de pa i de llibertat, de cultura i de fraternitat. En aquest crit de Jesús reconeixem la set i l´esforç d´aquells que treballen per un món millor i més just, des de Càritas a Mans Unides, des d´Amnistia Internacional a Metges sense fronteres i des del món del voluntariat a aquells que amb accions que semblen insignificants, volen construir una societat més fraterna i més lliure.
En la sisena frase, "Tot s´ha acomplert" (Jo 19:30) veiem els qui cauen derrotats, els qui són assassinats, els qui han perdut l´esperança i l´alegria de viure. Aquesta frase de Jesús la trobem en els qui aprenen a estimar cada dia més com Déu ens estima, per tal de viure arrelats en l´amor, que espera fins i tot quan la raó desespera.
Finalment, l´última de les Set Paraules de Jesús, "Pare a les teues mans encomane el meu esperit" (Lc 23:46) expressa la confiança de Jesús en Déu. Són paraules que es fan realitat en els qui viuen amb fidelitat i treballen fins a la mort per posar pau, per compartir l´amor, per obrir camins d´esperança, malgrat tantes desesperances i tantes desesperacions. Posar a les mans de Déu la pròpia vida és el que fan tants i tants preveres, religioses i matrimonis que, malgrat les dificultats de cada dia, continuen confiant en Déu.
En les Set Paraules de Jesús a la creu, trobem com una síntesi de la seua vida: la confiança en Déu, el perdó als altres i la set per comunicar l´amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada