Les Creus de Maig (LEVANTE-EMV, 03/05/2014)

Cada 3 de maig, amb la benedicció dels termes i l’ornamentació de les creus amb flors, celebrem la festa de les Creus de Maig, tan populars a València, amb les comissions falleres encarregades de l’ornamentació de les creus. Però aquesta festa tan bonica també la trobem a l’Alfàs del Pi, Alboraia, Mutxamel, el barri de la Santa Creu d’Alacant, Paterna, Xàbia, Borriana, Sagunt, o Callosa de Segura entre molts altres pobles. I així canten uns Goigs de 1846, dedicats a la Santa Creu: “Puix lo cel, /mogut de amor,/ nos fa la grácia peregrina; /adorém la Creu Divina /del Divino Redemptor”. 

La festa de la Invenció o Trobament de la Santa Creu, recorda la tradició segons la qual, el 326, Santa Elena, la mare de l’emperador Constantí, va trobar la creu de Jesús. L’origen d’aquesta festa en el 3 de maig ve de la Gàl·lia, amb el nom de “De Inventione Sanctae Crucis”. Tot i que després de Concili aquesta festa va ser suprimida, encara continua present, en la seua dimensió popular, a molts pobles del nostre País, tal i com recordava el poeta Carles Salvador, amb aquest poema tan bonic: “Maig florit, mes de roselles entre el blat daurat pel sol. Els clavells són esclatats, sensuals, blancs i vermells. Maig florit, per les flors ets beneït”.

Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se’ns descriu l’ornamentació de les creus, amb flors, que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València van decidir construir creus gòtiques de pedra per assenyalar els límits del terme o a dalt d’una muntanya. Així en trobem moltes, com la Creu del Cardenal a Alzira o la del Bartolo a Benicàssim. Va ser posteriorment, quan aquestes creus s’adornaven amb flors. I és que la Creu de Jesús ha estat sempre venerada i adorada: “Oh Creu santa/ i redemptora/ de Jesús Crucificat,/ la més gran benefactora/ que ha tingut la humanitat;/ amb els vostres raigs hermosos/ tots els pobles llumineu”.

La part litúrgica i popular de la festa del Trobament de la Santa Creu, consisteix en la benedicció del terme, que es fa amb la Vera Creu, o Lignum Crucis, és a dir, amb un menut fragment de la Creu de Jesús, posada en un reliquiari. I és així com en aquest dia, els capellans fan la benedicció del terme, amb una especial invocació a Déu per la protecció dels camps i de les collites, amenaçades sovint pel mal temps, i sobretot per les pedregades: “Vas morir per culpa nostra/ en l’alt arbre de la Creu/ i has deixat al món la mostra/ del que sempre ja sereu:/ eternal consol del trist/ i conhort dels desterrats”.  

Uns altres Goigs dedicats a la Santa Creu, destaquen la presència de Jesús, com a fruit sagrat de la creu: “Sagrat Arbre de la vida,/ quina fruita ens heu donat!/ es la fruita beneïda/ de Jesús Crucificat”. 

Que en plena primavera, quan les creus s’omplin de flors, els cristians intentem escampar la bona olor del Crist, mostrant el seu amor i la seua misericòrdia.