Cada 19 de maig, l'Església celebra la festa de Sant Pere Celestí, nascut el 1215, en un poble dels Abruzzos, al Regne de Dos Sicílies. Pere va ser l'onzè fill dels dotze que van tindre Angelo Angeleri de Murrone i Maria Leone. El menut va viure la seua infància en un ambient familiar cristià senzill. De camí a Roma, Pere va saber que en la muntanya a la vora de Castelsangro vivia un home solitari. El jove es va encaminar al lloc on trobà buida la cel·la de l'ermità. Però ell es va quedar allí per començar una vida de pregària i de gran austeritat. Amb fama de santedat, van ser molts els qui anaren a Pere per demanar-li consell.
Ordenat prevere a Roma, passà a viure en una cova a la muntanya de Maiella. El seu exemple de vida austera, amb dejunis i pregàries, va fer que buscara un lloc més solitari, amb els seus primers deixebles. D'aquesta manera van nàixer els «Celestins»: «Les soledats es poblaren,/ el desert es tornà viu./ Les branques que l'enyoraven/ tenien de nou son niu./ Més, bons fruits i belles flors/ no poden sempre tenir».
Quan ja estava a la vora dels 80 anys, l'arquebisbe de Lió li va fer saber que havia estat elegit bisbe de Roma. El nomenament omplí d'alegria amplis sectors de l'Església, que veien en Pere de Murrone un bon pescador per tal de conduir la nau de l'Església. Traslladat a Aquila, Pere va ser consagrat bisbe i coronat papa el 29 d'agost de 1294, davant vora 200.000 persones.
La seua senzillesa i el desconeixement dels afers humans li van portar moltes dificultats. En contra del consell dels cardenals Pere Celestí es traslladà al Palau Reial de Nàpols. Finalment, en vore que no podia servir l'Església com a papa, en un gest d'humilitat, va fer una Butla en la qual declarava que el papa podia abdicar dels seus poders. El 13 de desembre de 1294, revestit de pontifical davant dels cardenals, Pere Celestí va abdicar, després d'haver estat al cap de l'Església uns cinc mesos. Pere es despullà dels ornaments pontificals, es posà l'hàbit de monjo i tornà a la vida eremítica: «Tornàreu a vostra ermita,/ deixàreu soli i palaus./ Només qui mor ressuscita/ i reté del cel les claus./ El servent de pecadors/ així pot a tots servi».
Deu dies després de l'abdicació de Pere Celestí, era elegit el seu successor, Bonifaci VIII, que amb por que el poble continuara reconeguent papa Pere Celestí, el reclogué al castell de Murone, on Pere va viure dedicat a la pregària, en la soledat i la penitència, fins el maig de 1296 que va morir. Va ser canonitzat per Climent V el 5 de maig de 1313.
Pere Celestí va ser el primer papa de la història que va abdicar, cosa que no hauria de ser excepcional, tenint en compte que els bisbes de tot el món presenten la renúncia en fer 75 anys.
Que Sant Pere Celestí faça dels pastors de l'Església, hòmens de servei, pròxims al poble, i que sol·lícits en el seu ministeri, mai s'aferren als càrrecs: «Amb celestial amor/ cor ardent de serafí,/ inflameu els nostre cors,/ O ho Sant Pere Celestí».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada