El bisbe Juan María Uriarte (SAÓ, abril, 2014)

El passat 27 de gener, el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte rebia el premi Sabino Arana, per “la seua contribució a la pau i a la reconciliació i per la seu defensa dels Drets Humans”.

En l’acte de concessió del premi, el bisbe Uriarte exigia la dissolució d’ETA i l’entrega de les armes per part de l’organització terrorista. Però també demanava al Govern de l’Estat, la “dulcificació, l’ adaptació i l’actualització de la política penitenciària”, per tal de arribar a una convivència pacífica a Euskadi. El bisbe Uriarte demanava també a les víctimes d’ETA, “el gest difícil i dolorós de la generositat del perdó”.

Juan María Uriarte, que va ser bisbe de Donòstia del 2000 al 2009, ha dedicat tota la seua vida a treballar per la pau, la reconciliació i els Drets Humans, individuals i col·lectius.

Nascut a Frúniz el 1933, Uriarte va ser bisbe auxiliar de Bilbao amb el bisbe Añoveros, posteriorment va ser bisbe de Samora i finalment de Sant Sebastià, fins que li va ser acceptada la renúncia.

Atacat constantment per la dreta més extrema, pel seu nacionalisme (com si els cardenals Rouco i Cañizares no foren també nacionalistes!) Uriarte és un bisbe que sempre ha buscat l’entesa i el diàleg entre les parts enfrontades. Com Tarancon, Uriarte ha estat un autèntic pontífex, és a dir un home constructor de ponts, que ha apostat pel diàleg per tal d’acabar amb les enemistats i la violència.

Uriarte sempre ha estat un bisbe que ha cregut en el valor de la paraula, ja que és l’únic camí per a superar un conflicte bèl·lic com el que ha viscut Eskadi durant més de 50 anys. I això no ha estat entès mai per la dreta, que l’ha acusat de posar-se de part del món abertzale, oblidant les víctimes d’ETA, una cosa falsa, ja que Uriarte sempre ha estat contrari a la violència, vinguera d’on vinguera, reclamant, com ara, la fi d’ETA i també la violència de l’Estat.  

Uriarte, hui i sempre, ha estat un home de pau, obstinat en aconseguir un clima d’entesa per a un poble castigar per la violència etarra i també per la guerra bruta dels GAL. De fet, quan el 1998 el govern d’Aznar (i ara cal recordar-ho!) començà unes converses amb ETA, el bisbe Uriarte va estar sempre afavorint aquest procés de pau que, desgraciadament, no va arribar a bon port.

El bisbe Uriarte creu que la pau no s’aconsegueix mai amb la violència, com defensa l’expresident del Tribunal Constitucional, Pascual Sala. Com recollia la premsa el passat dia 16, el Sr. Sala defensava a València, en l’homenatge a Manuel Broseta, la violència legítima de l’Estat de Dret, com “uno de los pilares necesarios para defender nuestras libertades”.

És evident que la pau que proposa el bisbe Uriarte, és una pau basada en la justícia, el perdó i el diàleg. Mai en més violència!! Per això el guardó atorgat al bisbe Uriarte, és un premi a la seua tasca conciliadora.