Guillem Rovirosa, profeta del món obrer (SAÓ, maig de 2014)

L’any 1966 Victorio Oliver escrivia: “Guillem Rovirosa tenia durícies a les mans i fe vigorosa al cor. Va unir fermament l’enclusa, el taller i el seu dolor, la tela teixida d’injustícia i de desigualtats, amb una fonda vivència mística que s’alimentava de pregària i de silenci, de coratge i d’amor a l’Església”.  

Mort ara fa 50 anys, Guillem Rovirosa va nàixer a Vilanova i la Geltrú el 1897. En la seva joventut va abandonar la fe, que retrobà anys més tard a París, el 1932, amb motiu d’una trobada amb el cardenal Verdier. Per a Rovirosa el descobriment de Crist va significar el lliurament radical a favor de l’apostolat de la classe obrera. Durant la guerra, els sindicats el van escollir president del Consell Obrer, cosa que li va ocasionar la presó, l’any 1939.

Consagrat a renovar el món obrer, el 1946, i emparat per l’Església, Rovirosa creà l’HOAC. Rovirosa deixà el seu lloc de treball per dedicar-se totalment a la missió que se li encomanava de donar-se del tot al món obrer. Això va significar per a ell, compartir la seva vida, forjant-se una autèntica mentalitat obrera i convertint-se en un obrer més. Si ell no s’haguera donat radicalment a la causa obrera, no l’hauria seguit cap home que formara part dels ambients treballadors.

Guillem Rovirosa, que distingia entre el qui “fa” de capellà i el qui “és” capellà,  estava convençut que els militants cristians necessitaven “sacerdots amb vocació apostòlica obrera”. Per això es queixava que, “els nombrosos sacerdots amb vocació obrera que van eixint dels seminaris, són destinats a tasques que no tenen relació amb la promoció humana i cristiana dels treballadors”. Rovirosa va saber fer-se humil amb els més menuts, però sense deixar-se trepitjar pels poderosos.

Membre de l’Institut Social Obrer del cardenal Herrera, Rovirosa somiava amb la responsabilitat apostòlica dels laics, com a mitjà per evangelitzar la classe obrera. Rovirosa va inaugurar una nova espiritualitat laïcal, amb un fort compromís social i polític, cosa inèdita en la història del cristianisme a l’Estat espanyol. Incomprès i perseguit per alguns dels seus, el 1957 va ser injustament expulsat de la Comissió Nacional de l’HOAC  per la jerarquia, malgrat la seua total disponibilitat i el seu treball apostòlic.

Després de ser apartat de l’HOAC, Guillem Rovirosa passà llargues temporades a Montserrat submergit en la reflexió, la pregària i l’acció de gràcies al Déu que l’havia cridat a evangelitzar el món obrer. Rovirosa va trobar sempre en el monestir de Montserrat, una llar i un espai de pregària i d’amistat amb els monjos.

Quan el 27 de febrer de 1964 va morir Guillem Rovirosa, el P. Abat Cassià escrigué: “Rovirosa és l’home més espiritual que ha passat aquests últims anys per Montserrat. Per a mi, sempre serà un dels homes que més m’han ajudat a trobar Crist en els germans”.