“Entender y hablar gallego” (SAÓ, GENER, 2014)

Així expressava fa uns dies el nou bisbe auxiliar de Santiago, Jesús Fernández, el seu desig d’aprendre gallec.

Crec que l’actitud del bisbe Jesús és la que haurien de tindre tots els bisbes que són enviats a diòcesis amb llengua i cultura pròpies, diferents de la castellana! Perquè encara que només siga per respecte al poble que els acull (i també per raons pastorals!!) els pastors de l’Església han d’integrar-se en la societat que han de servir. No és la diòcesi la que s’ha d’adaptar al bisbe, sinó el bisbe el qui s’ha d’adaptar a la diòcesi. I no és el poble qui ha de parlar la llengua del bisbe, sinó que és el bisbe qui ha d’integrar-se en el poble que ha de servir i qui ha d’utilitzar la llengua d’eixa comunitat cristiana. Entre altres coses, perquè els bisbes passen, però les diòcesis romanen!!

“Entender y hablar gallego” hauria de ser una cosa normal. Però els bisbes del País Valencià, a excepció dels bisbes de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Josep Mª Cases, han ignorat la nostra llengua, passant del llatí al castellà.

I és que amb honroses excepcions, la nostra llengua és marginada a l’Església!! ¿No és incomprensible que no hi haja cap missa en valencià a la catedral de València o a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats? ¿No és una anomalia que només un dia a l’any, a la Missa d’Infants, l’Eucaristia siga (i no tota!!) en valencià? ¿I no és una incongruència que a la catedral de València, només el dia de Sant Vicent Ferrer, l’homilia siga en valencià? ¿No és anòmal que l’AVL haja aprovat els textos litúrgics i l’Església no els tinga en compte?

El passat 8 de gener va fer 5 anys del nomenament de l’arquebisbe Carlos Osoro com a nou pastor de la diòcesi de València. I amb quina alegria vam rebre les seues paraules, en la presa de possessió com a nou pastor de l’Església valenciana: “Vull que les meues primeres paraules com a pastor vostre, arriben als vostres oïts en la llengua que molts de vosaltres haveu escoltat als braços de les vostres mares”.

Per què la pàgina web de l’arquebisbat de València està només en castellà? Per què no s’aproven els llibres litúrgics en valencià? Per què el 31 de desembre, a la catedral, es van fer les Vespres, com deia la web de l’arquebisbat, en castellà i en llatí?

El 12 de gener l’arquebisbe presidí l’Eucaristia pers als filipins del País Valencià, amb cants i lectures en tagal, cosa que m’alegra! Però quan celebrarem l’Eucaristia i els altres sagrament en valencià i amb normalitat?   

Els capellans valencians haurien d’aprendre del papa Francesc, l’elogi que feu del jesuïta espanyol Segundo Llorente, missioner a Alaska, “que no sol va aprendre l’idioma, sinó que aprengué el pensament de la seua gent”.