13 TV (VILAWEB/ONTINYENT, 09/03/2014)

Amb motiu dels fets ocorreguts a Ceuta el passat mes de febrer, 13TV va tractat el tema dels immigrants amb tanta frivolitat, que l’arquebisbe de Tànger, Santiago Agrelo va denunciar la línia informativa d’aquesta cadena. L’arquebisbe Agrelo denunciava la informació de 13TV com a “antievangèlica, per no qualificar-la de simplement deshumanitzadora”, afirmant a més, que era “inacceptable el tractament de  13TV sobre la immigració”.

Aquesta cadena, com abans la COPE, utilitza la frivolitat i la manipulació per aconseguir més audiència! És per això que he recordat les paraules del P. Federico Lombardi, director de l’Oficina d’Informació de la Santa Seu, en una entrevista que li feren a la revista Octava Dies, setmanari del Centre Televisiu del Vaticà.  

En un món on tot es pot  manipular, i on l’insult està a l’ordre del dia, és bo sentir unes paraules ben sensates.

El P. Lombardi deia: “Hi ha que preguntar-se si els mitjans (i els mateix es podria dir dels polítics !!) es posen al servei del bé de les persones i del bé de les societats”.  Quan vivim en una societat crispada, on alguns mitjans de comunicació i també alguns polítics, s’atreveixen impunement, a tergiversar i manipular la informació, o a insultar sense cap mena de consideració, cal repetir, una vegada i una altra aquestes paraules de denuncia del portaveu de la Santa Seu: “De vegades els mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció d’informadors, sinó per a ampliar el seu impacte, o per a manipular una lectura correcta, o també per a imposar una determinada interpretació amb objectius ideològics, interessos econòmics o polítics”.

El P. Lombardi, bon coneixedor del món de les telecomunicacions i de la informació, i assabentat com pocs dels diversos mitjans de comunicació, deplorava el fet que “amb freqüència tenim motius per a dubtar i per a quedar amargament decebuts”, a la vista de certs periòdics, revistes o cadenes de TV. O també de certs polítics!

Crec que, sobretot  en temps de campanya electoral  (i cada any tenim eleccions!!) són moltes les promeses que, de bona fe o amb engany, es fan. Però encara són molts més els insults, les desqualificacions, les calúmnies que, com en una partida de pilota valenciana, es llancen mútuament els adversaris, que sovint es converteixen en enemics. “La paraula escrita o amb imatges (continuava el P. Lombardi) està feta per a la veritat, per a dir la veritat, per afavorir el trobament entre persones, compartint la veritat”.  I no només la paraula! També els gestos i les actituds!!

Diuen que les paraules se les emporta el vent!! I hi ha una part de veritat ! Però també és cert que, encara hui en dia, tots coneixem hòmens i dones de paraula, que diuen sí, quan és sí, i no, quan és no!! L’escriptor Joan Fuster escrivia l’any 1984: “Sempre s’ha dit això: la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment, algú que manté els seus compromisos, pactats de viva veu”.

El valor de la paraula, cada dia més s’està substituint per l’insult! El P. Lombardi destacava el fet  que “la paraula no està feta per a l’engany, per a la divisió, ni per a la manipulació o la utilització de l’altre”. Per al P. Federico Lombardi, i per a tots els qui creiem en el valor de la paraula, hi ha una clara alternativa: “els mitjans (i pense jo que també els polítics) són instruments de poder, o bé oportunitat per a créixer en el coneixement, en  el diàleg i en la comprensió, en el respecte de la llibertat i en la dignitat de l’altre” .

Crec que seria bo, començant pels  polítics (que massa vegades parlen guiats per les vísceres i no pel cervell)  retrobar la dignitat de la paraula i intentar  no caure en l’insult,  la mentida o la manipulació, i  sobretot, fer el possible per tal de ser hòmens o dones de paraula, que diuen allò que pensen i, que evidentment, pensen allò que diuen!!!  

El P. Lombardi acabava així: “el servei de la veritat per als professionals de la comunicació, no és una paraula buida, sinó un compromís moral en el treball de cada dia”. 

En el mateix sentit es pronunciava ja fa temps el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte: “Els Mitjans de Comunicació de l’Església tenen el deure de ser exemplars....molts dels seus programes són coherents. Lamentablement no ho són tots. L’Església deu procurar que tots els seus professionals sembren concòrdia, respecte al diferent i  serenor, i evitar l’animositat,  la ironia mordaç, el sectarisme. Aquests comportaments desmoralitzen, desanimen i sembren desesperança”. 

I també la revista Vida Nueva manifestava que “una emissora de l’Església (en clara referència a la COPE) no pot ser motiu  de discòrdia i d’enfrontament”.  És el mateix que deia el P. José L. Gago, exdirector general de COPE: “Els professionals de COPE, han de fer del seu treball un servei a la veritat, amb esperit de convivència, defensant els drets humans i el respecte a la intimitat personal i a la vida privada”. Però va ser el papa Benet XVI qui, dirigint-se als participants del congrés de ràdios catòliques, els  urgia a treballar “sempre dins del respecte a la realitat i en una perspectiva d’educació en la veritat”.

Són d’una baixesa moral i d’una mala educació, les famoses declaracions de l’alcalde de Getafe, de la presidenta de Madrid, o també de Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, que anomenà “fill de p....” al diputat socialista Francesc Colomer, amb les seus ganes “d’orinar a la seu d’Esquerra Unida”, o les del diputat Tardà (“muiga el Borbó”). O les de Fraga, demanant que als nacionalistes (no als nacionalistes espanyols!!)  “els haurien de penjar d’algun lloc”, les de José Bono quan deia que “els del propi partit són uns fills de ....”. Com també aquelles paraules de José Mª Aznar, quan  afirmava que “els vots que no van al PP van a ETA”, o les acusacions que va fer a José L. Rodríguez Zapatero de ser “còmplice dels terroristes.”. 

La crispació produïda pels polítics o pels periodistes, no és un bon camí per tal d’afavorir la bona convivència ciutadana. Cal que sobretot els qui estan en el món de la política i dels mitjans de comunicació, utilitzen un llenguatge de respecte a l’adversari (que no enemic!) un llenguatge educat i allunyat de l’insult i de la ironia mordaç. 

De ben segur que una societat fonamentada en la llibertat, i que no cau en la temptació de la manipulació, de la difamació o de la mentida, serà una societat madura, oberta al diàleg i a la veritat. I cal recordar, tal i com deia Jesús de Natzaret, que només la veritat  ens fa lliures. No l’insult obscè o la manipulació, que només provoquen crispació i enfrontaments.