divendres, 28 de març del 2014

El bisbe valencià Enric Reig (Levante-EMV, 28/03/2014)

El valencià Enric Reig Casanova va ser preconitzat bisbe de Barcelona el 28 de març de 1914, hui fa 100 anys, on substituïa a la diòcesi barcelonina, el també bisbe valencià Joan Josep Laguarda Fenollera, mort el 4 de desembre de 1913. 

Nascut a València el 20 de gener de 1859, tot i que la seua família era originària d´Agullent, Enric Reig va fer el batxillerat a l´institut de Xàtiva i els estudis eclesiàstics al Seminari de València. Poc abans de l´ordenació presbiteral, Reig deixà el Seminari i es va casar. A la mort de la seua dona, el 1885, Reig decidí fer-se capellà. Va ser ordenat a Almeria, on impartí classes al seu Seminari i posteriorment va ser Vicari General del bisbe de Mallorca. També estigué a la diòcesi de Toledo, amb el cardenal Sancha.



Preconitzat bisbe de Barcelona hui fa 100 anys, la consagració episcopal d´Enric Reig va tindre lloc el 8 de novembre d´aquell mateix any i la seua entrada a la diòcesi barcelonina, el 21 de novembre següent. La rebuda del bisbe Reig a Barcelona, com diu la crònica del temps, va ser "solemne". Enric Reig va ser bisbe de la diòcesi de Barcelona, del 1914 al 1920, any que va ser nomenat nou arquebisbe de València.

Durant els 5 anys i mig de bisbe de Barcelona, Enric Reig va fer la visita pastoral a totes les parròquies del bisbat. La seua primera pastoral, La justicia y la paz, l´adreçà als seus diocesans. 
El bisbe Reig recolzà i participà en el I Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va celebrar del 5 al 10 de juliol de 1915. En l´al·locució feta al Congrés, el bisbe Reig destacava "la renovació i la intensificació de la vida litúrgica". A més, subratllava el fet que el Congrés se celebrara a Montserrat, "que té profundes relacions amb la litúrgia" i en una muntanya "on existeix la devoció de Catalunya a la venerada Imatge". 

A Barcelona, el 1916 el bisbe Reig va crear el Museu Diocesà d´Art Sagrat, i el 1917 va promoure una Missió general a tota la diòcesi. També emprengué la modernització del Seminari de Barcelona i el seu pla d´ensenyament. Participà en el VII centenari de la fundació de l´Orde de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona i el 1918 impulsà el Sínode Diocesà. També fundà l´associació, Acció Popular.
L´11 de juny de 1920 s´acomiadava de Barcelona, físicament només, ja que com deia ell mateix, "romandré amb vosaltres fins a la mort". Com contava La Voz de Valencia, en la seua entrada a la diòcesi valenciana, el 27 de juny, l´arquebisbe Reig va tindre "un recibimiento verdaderamente grandioso, que le tributaron sus paisanos", ja que era el primer bisbe valencià a la diòcesi de València, des que el 1813 morí l´arquebisbe Joaquim Company. 

L´11 de desembre de 1922 i mentre Enric Reig era arquebisbe de València, el papa Pius XI el va crear cardenal. Tres dies després, Reig era nomenat arquebisbe de Toledo, on morí 5 anys més tard, el 25 d´agost de 1927.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT