Hui fa un any va
ser elegit bisbe de Roma el cardenal Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires. En
365 dies, el papa Francesc ha creat un clima d’esperança i ha retornat la
il·lusió a una Església cansada. Proclamat personatge de l’any per Le Monde i
Time, Francesc ha portat una primavera a l’Església, alliberant-la de les pors
que paralitzen.
El papa ha fet un
toc d’atenció als caps de l’Església, que “sovint
han estat narcisistes” i ha denunciat una “Cúria vaticanocèntrica”, que Francesc pensa reestructurar: “faré tot el que puga per canviar-la”.
Ell mateix, amb una
visió universal, no vol una Església clericalitzada, ja que “quan tinc al davant un clerical, em
convertisc en anticlerical”.
El papa vol que els
cristians siguem “llavor de vida i d’amor”,
per damunt de la captació de nous cristians: “El nostre objectiu no és el proselitisme, sinó escoltar les
necessitats, els desigs, les desil·lusions. Hem de tornar l’esperança als
joves, ajudar els ancians, obrir-nos al futur, difondre l’amor”, per així “incloure els exclosos i predicar la pau”.
Francesc vol
recuperar el Vaticà II, “inspirat pel
papa Joan XXIII i per Pau VI”, un Concili que decidí “mirar al futur, amb esperit modern i obrir-se a la cultura moderna”.
I és que “una Església que es tanca en el
passat, traeix la seua pròpia identitat”. Per això el papa vol fer realitat
“una Església amb una organització no
vertical, sinó horitzontal”.
El Papa Francesc
El papa ha
condemnat amb valentia “el capitalisme
salvatge que fa els forts més forts i els pobres més pobres”. Per a
Francesc, “l’actual sistema econòmic ens
està portant a una tragèdia”. El papa també ha denunciat “el déu diner i un atur que roba la dignitat”.
És per això que el papa resulta incòmode al poder, perquè és un home
transparent i radical. Un papa que comunica, que sintonitza, que abraça i besa als
pobres, als malalts, als xiquets! Francesc és una papa que no menja amb els poderosos,
sinó que s’asseu a la taula dels pobres.
A Assís, Francesc
va pronunciar un discurs improvisat, que va arribar al cor dels qui
l’escoltaven i on denuncià la globalització de la indiferència i la vergonya
del capitalisme salvatge!
Enemic d’homilies
llargues i avorrides, el papa parla amb senzillesa, amb un llenguatge que la
gent entén. Per això, Francesc sorprèn com Mijail Gorvachov i la Perestroika , en el seu intent de reestructuració i de reforma
de l’Església.
El papa vol comunitats
pròximes a la gent i a les seues necessitats, amb pastors amb “olor d’ovella”, per fer realitat una
Església que transmeta més la bona notícia de l’Evangeli, que condemnes o
preceptes.
Com ha dit Leonardo
Boff, “Francesc posa en primer lloc
l’amor, la misericòrdia, la tendresa i el diàleg, i només després, les
doctrines i les disciplines eclesiàstiques”.
I és que Francesc ha desplaçat el centre de
l’Església, del poder a la bondat, ja que com diu Joaquim Garcia Roca, “el papa està més interessat en practicar la
comprensió, que en exercir de jutge”!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada