Hui 29 setembre, s’acompleixen
50 anys de l’inici a Roma, de la segona etapa del Concili Vaticà II.
Pau VIè i l'Abat Gabriel Ma Brassó
Les sessions
conciliars d’aquesta segona etapa, es van centrar en la discussió de l’esquema
sobre l’Església (Lumen gentium) de
l’1 al 30 d’octubre, i en els treballs dels esquemes sobre els bisbes i el
govern de les diòcesis i sobre l’ecumenisme, del 5 de novembre al 2 de
desembre.
El mateix 29 de setembre
es va distribuir el text de la Sacrosanctum Concilium
Aquesta segona
etapa del Vaticà II, clausurada el 4 de desembre de 1963, va aprovar el Decret
sobre els Mitjans de Comunicació, així com la promulgació de la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia
Quan el juliol de
1965, ja a finals del Concili, es va celebrar a Montserrat el II Congrés
Litúrgic, l’abat Gabriel Mª Brasó afirmava: “Hem de superar quatre segles d’immobilisme litúrgic”. I afegia: “La llengua moderna és un requisit
indispensable per a la participació activa, que exigeix comprendre allò que
s’escolta i allò que es diu”. I deia encara: “Que conste que no es tracta només “d’entendre”, sinó d’aquella
connaturalitat que només la llengua materna pot prestar, i que és el conducte
més fàcil de la pregària”.
Ja abans, el 1915,
el I Congrés Litúrgic de Montserrat ens situava en ple moviment litúrgic, que
d’alguna manera s’anticipava a la Constitució sobre la Litúrgia , del Vaticà II i
que, com deia l’abat Brasó, “ens posava
al nivell dels països més avançats, com Bèlgica, França i Alemanya, i en la
millor direcció, la tendència pastoral que el Vaticà II ha ratificat.
A principis del
segle XX, en un temps de devocions privades, el I Congrés Litúrgic de
Montserrat afirmà el paper central de la litúrgia en l’espiritualitat
cristiana, anticipant-se així, a la Sacrosanctum Concilium
Quan el passat mes
de març el papa Francesc qualificava el Concili com “una bella obra de l’Esperit”, es preguntava: “què hem fet de tot allò que l’Esperit Sant ens va dir al Concili?. El papa és lamentava, del fet que encara
“hi ha gent que vol fer marxa arrere, després
de 50 anys”.
Certament que la valentia
i la creativitat del papa Francesc, fa que sentim de nou aquell aire de
primavera que va ser el Vaticà II. Un aire d’esperança, d’aggiornamento, de renovació, ja que el Concili, i d’una manera
particular la reforma litúrgica, va ser una revolució i un vendaval de
l’Esperit!
Desgraciadament,
els bisbats de València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, continuen sense
introduir la nostra llengua a les celebracions litúrgiques, i per tant, sense aplicar
la Sacrosactum Concilium
És trist dir-ho,
però la nostra Església continua marginant el valencià, en ple segle XXI!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada