divendres, 20 de setembre del 2013

Dia litúrgic: Divendres XXIV del temps ordinari, Homilia


Text de l'Evangeli (Lc 8,1-3): En aquell temps, Jesús passava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns.


Entre els 260 personatges que surten a l’índex de noms de la Bíblia, només 32 corresponen a noms de dona: Eva i Rut, Ester i Judit, Maria la mare de Jesús, Marta i la seva germana Maria, la profetessa Anna, Maria Magdalena.... I encara que no figurin a l’índex de noms, també hi trobem d’altres dones relacionades amb Jesús: la samaritana, la vídua de Naïm, la vídua pobra que deixà al tresor del Temple dues monedes de les més petites, la dona que patia pèrdues de sang, la filla del cap de la sinagoga i moltes d’altres.
Sant Lluc, que és l’únic dels evangelistes que menciona el nom de les dones que acompanyaven Jesús, ens fa veure com el Mestre, no només no rebutjava les dones, sinó que, com hem escoltat a l’Evangeli d’avui, mentre anunciava la Bona Nova, a més dels deixebles, també l’acompanyaven “algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s’havien posat bé” (Lc 8:2). Eren Maria Magdalena, Joana, la dona de Cuzà, Susanna i “moltes altres”, ens diu l’evangelista Sant Lluc. 
 
El primer que sorprèn d’aquest relat, és l’actitud acollidora de Jesús d’envoltar-se de dones, cosa inaudita en el món jueu. Cap rabí no admetia dones entre els seus seguidors, sinó que eren excloses. Pel contrari, en una visió totalment nova del seguiment, i de l’actitud de deixeble, de seguidor, Jesús acull, escolta i estima les dones, incorporant-les al cercle més íntim dels deixebles. El Regne no era només per als homes. La Bona Nova no podia caure en exclusivismes i per tant, en exclusions!

Maria Magdalena, Susanna, Joana, la dona de Cuzà i tantes altres que seguien Jesús, no són si no un símbol de tantes i tantes dones que avui estan compromeses en la construcció del Regne, des de la catequesi, la pregària, la litúrgia, l’ensenyament o el servei assistencial de les nostres parròquies.

Amb l’actitud de Jesús envers les dones, no hauríem de revisar el paper i la missió de les dones en les comunitats cristianes? El papa Francesc deia el passat mes de juliol: “Si l’Església perd les dones, s’exposa a l’esterilitat”. I només fa uns dies tornava a recordar-nos que “L’Església no pot ser ella mateixa sense la dona”, ja que la dona “és imprescindible per a l’Església”. El papa fins i tot ha insistit en “elaborar una Teologia de la dona”, tot destacant com “en els llocs on es prenen decisions importants, és necessari el geni femení”. I també hem “d’ampliar els espais per a una presència femenina en l’Església”.

Que el seguiment de Jesús, al qual estem cridats tots, homes i dones, en encoratgi a anunciar el Regne i a ser testimonis de l’Evangeli.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT