El passat 31
d’agost es va complir el primer aniversari de la mort del cardenal Martini, el
cardenal del diàleg, el cardenal que desitjava la reforma de l’Església, tal i
com ara està fent el papa Francesc.
Nascut el 1927, va
ser un jesuïta d’una cultura immensa i un biblista il·lustre, que no sempre va
coincidir amb la postura oficial del Vaticà. Nomenat arquebisbe de Milà el 1979,
Martini era la veu liberal al si de l’Església, ja que representava l’esperit
d’obertura i d’aggiornamento del
Vaticà II.
En una entrevista
el 8 d’agost de 2012, el cardenal Carlo Mª Martini veia l’Església “cansada en Europa i Amèrica”, amb una “cultura envellida” i amb una burocràcia
que “augmenta”. El cardenal Martini posava
en qüestió “els nostres rituals i la
nostra roba, pomposa”, i per això desitjava “hòmens lliures i pròxims als altres, com ho van ser el bisbe Romero i
els màrtirs jesuïtes d’El Salvador”. El cardenal Martini veia en l’Església
“tantes cendres damunt les brases, que
sovint em sent impotent”.
Obert a la reforma
de l’Església, Martini aconsellava “al
papa i als bisbes, buscar 12 persones “de fora”, per ocupar els llocs de direcció”. Persones, deia Martini, “que estiguen a prop dels més pobres”.
Amb llibertat
d’esperit, Martini, que va ser creat cardenal el 1983, demanava a l’Església, “reconèixer els seus errors i seguir un
procés de canvi radical, començant pel papa i pels bisbes”. I és que, amb
valentia, Martini reconeixia que
l’Església “s’ha quedat 200 anys enrere”.
En el seu testament
espiritual, el cardenal Martini somiava “una
Església que fa el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels
poders d’aquest món”, en clara sintonia amb allò que el papa Francesc vol.
El cardenal Martini somiava també “una
Església jove”, tot i que acabava reconeixent en el seu testament
espiritual, que “hui ja no tinc eixos
somnis”.
Amb veu profètica,
Martini era un bisbe obert en relació a la moral sexual, les noves famílies i
els divorciats tornats a casar. I públicament va divergir amb el document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , Dominus Iesus, de 6 d’agost de 2000, per trobar-lo “teològicament bastant dens, ple de cites i
difícil d’entendre”. I és que molt sovint, els gestos del cardenal Martini, com els del papa Francesc, parlen,
s’entenen i arriben més a la gent, que molts documents.
El passat 30
d’agost, el papa Francesc, en rebre els membres de la fundació cardenal Carlo
Mª Martini, ressaltava “la paternitat
espiritual que va suposa la figura de Martini per a l’Església”. El papa
Francesc recordava com a l’Argentina “llegíem
el que ens arribava d’ell”, i com “fèiem
els exercicis amb els seus textos ”. Per al papa Francesc, que d’alguna
manera està portant a terme l’esperit reformador de Martini, el cardenal de
Milà “ens ha donat vida i ens ha ajudat
en la nostra vida espiritual”.
Com va dir el papa
Benet XVI en la mort del cardenal, Martini va ser “un pastor generós i fidel, un home de diàleg i de caritat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada