Conegut com a pare
dels pobres, Vicent de Paül va ser un capellà amic dels desvalguts i de la gent
senzilla. Vicent, que va nàixer el 24 d’abril de 1581 al si d’una família de
llauradors de Pouy, va ser un predicador que ajudà a la renovació de
l’Església. El 1597, Vicent entrà a estudiar a la Universitat d Tolosa
de Llengüadoc i el 1600 va ser ordenat prevere.
A París, Vicent
conegué Pierre de Bérulle, que va ajudar el jove sacerdot, integrant-se en l’ambient
més renovador de la ciutat. El temps passat a la parròquia de Clichy, on va
arribar el maig de 1612 i la seua activitat pastoral, van ser determinats en la
seua vida. Capellà estimat per tots, la tardor de 1613 va ser nomenat preceptor
de les filles de la il·lustre família dels Gondi, tot i que no es va
desentendre’s dels més pobres. La primavera de 1617, Vicent abandonà el luxe
dels Gondi per atendre una senzilla parròquia rural, on feia de capellà i de mestre,
sempre sol·lícit pels qui passaven necessitats. En un sermó féu una crida per
ajudar els pobres i els malalts, naixent així la primera institució de
voluntaris solidaris. El 8 de desembre de 1617, el bisbe de Lió va aprovar la Companyia de la Caritat. Ella Caritat per tal d’atendre els pobres. Amb altres
capellans, Vicent, fa crear les missions rurals o Congregació de la Missió , caracteritzada per
“renunciar a la vida cortesana i als
beneficis, càrrecs i dignitats de l’Església, per dedicar-se del tot a la
dignificació dels pobres, anant de poble en poble, predicant i instruint els
pobres”.
El 1626,
l’arquebisbe de París aprovà la congregació (que s’estengué per França,
Irlanda, Itàlia, Escòcia) i el 1633 va rebre l’autorització del papa Urbà VIII.
El 1633 Vicent
inicià les “Conferències dels Dimarts”,
destinades a preparar els sacerdots que havien d’anar als hospitals i als
barris més marginals de les ciutats i obrí també un seminari per formar els
futurs sacerdots.
A París, amb Lluïsa
de Marillac, Vicent formà la fraternitat de les Filles de la Caritat , a les quals els
donà uns consells molt avançats per al seu temps: “Si deixeu la pregària per curar un malalt, deixeu Déu per trobar-vos
amb Déu mateix: curar un malalt és com fer una pregària. El vostre monestir
seran les cases dels malalts; la vostra cel·la, una habitació de lloguer; la
vostra capella, l’església parroquial; el vostre claustre, el carrer ”.
Les Filles de la Caritat i els Missioners Paüls,
hui en dia es fan presents als hospitals i a
les escoles, als costat dels més dèbils de la societat.
Sant Vicent de Paül
que va morir a París el 1660, va fer més pròxim el Regne de Déu als pobres i va
ensenyar que l’Evangeli és l’autèntic amor als germans més necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada