divendres, 13 de setembre del 2013

La Mare de Déu dels Dolors (LEVANTE-EMV, 13/09/2013)

Patrona de Canals, Requena i Puçol (com a Mare de Déu al Peu de la Creu) i venerada a l’Eliana (el diumenge de Rams) i a molts altres pobles, la Mare de Déu dels Dolors ens recorda Maria, traspassada pel sofriment. Al llarg de la història, el poble cristià va sintetitzar els set dolors de Santa Maria en set passatges bíblics, explícits o intuïts, on la Mare de Déu viu el dolor i el sofriment. I així ho canten uns Goigs: “Mare de Déu dels Dolors,/ confiat jo vinc a Vós./ Puix foren amb set turments,/ de set dolors traspassada;/ siau la nostra Advocada/ Mare dels vostres servents”.

                   La Mare de Déu dels Dolors de Canals (la Costera)
   
El primer dels dolors és quan Maria i Josep presenten l’Infant al temple de Jerusalem (Lc 2:34-35) on Simeó profetitza que a Maria, una espasa li traspassarà l’ànima.

El segon dels dolors és la fugida a Egipte de Maria, Jesús i Josep (Mt 2:13-14)
El tercer dels dolors és la pèrdua de Jesús a Jerusalem, quan Maria i Josep el busquen sense saber on és (Lc 2:43-48)

En el quart dolor, la pietat popular ha vist Maria a la Via Dolorosa, mentre veu passar Jesús amb la creu, camí del calvari.

El cinquè dolor és quan Maria es troba al Gòlgota, al peu de la creu (Jo 19:25-27) on està crucificat el seu fill. I és així com, amb una gran bellesa, canta mossèn Jacint Verdaguer aquest moment: “Sota l’arbre Sant/ la Verge sospira,/ veient mort lo fruit,/ lo fruit de la Vida:/ lo fruit és Jesús,/ Ella bé ho sabia;/ que l’arbre és la Creu,/ la Verge és Maria./ Paraules que diu/ lo cor entristien:/ Jo en tenia un Fill;/ millor no hi havia;/ l’han pres i lligat,/ i en la Creu ara expira!/ Roseret del cel,/ que en mon cor flories,/ tes flors què s’han fet,/ puix sols trobe espines?/ Vosaltres que aneu/ camí de la vida,/ cap pena hi heu vist/ semblant a la mia./ De set Espasses ferida/ vos mirem trista i plorosa/ Verge, y Mare Dolorosa/ socorreu aquell qui us crida”.

El sisè dolor recull la presència de Jesús, mort a la falda de Maria, després de baixar-lo de la creu.

Finalment, el setè dolor és la soledat de la Mare de Déu, en deixar el seu fill al sepulcre.

Són molts els escriptors que han fet referència als dolors de Maria, com Sant Anselm, Sant Bernat o Jacopone da Todi, a qui s’atribueix el Stabat Mater: “Dreta al peu de la Creu/ on penjat estava el Fill,/ plorava la Mare Dolorosa”. També Ramon Llull escrigué “De la passió e lo desconsol de Nostra Dona de son Fill”. I el Vaticà II ens parla de Maria, que “mantingué  fidelment la seua comunió amb el Fill, fins a la creu” (L.G. 58).

La devoció a la Mare de Déu dels Dolors (anomenada també la Dolorosa o la Pietat) va nàixer el segle XI, i es va propagar molt durant el XIII, gràcies als monjos cistercencs i als frares mendicants. El 1814, el papa Pius VIIè estengué la devoció a la Mare de Déu dels Dolors a tota l’Església i Pius Xè, fixà la seu festa el 15 de setembre.

                                   La Mare de Déu dels Dolors


La Mare de Déu dels Dolors, que és patrona de l’Institut Secular, Obreres de la Creu, també és venerada a les ermites de Sagunt, Alboraia i Torís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT