Patrona de Canals,
Requena i Puçol (com a Mare de Déu al Peu de la Creu ) i venerada a l’Eliana (el diumenge de Rams)
i a molts altres pobles, la Mare
de Déu dels Dolors ens recorda Maria, traspassada pel sofriment. Al llarg de la
història, el poble cristià va sintetitzar els set dolors de Santa Maria en set
passatges bíblics, explícits o intuïts, on la Mare de Déu viu el dolor i el sofriment. I així
ho canten uns Goigs: “Mare de Déu dels Dolors,/
confiat jo vinc a Vós./ Puix foren amb set turments,/ de set dolors
traspassada;/ siau la nostra Advocada/ Mare dels vostres servents”.
La Mare de Déu dels Dolors de Canals (la Costera)
El primer dels
dolors és quan Maria i Josep presenten l’Infant al temple de Jerusalem (Lc
2:34-35) on Simeó profetitza que a Maria, una espasa li traspassarà l’ànima.
El segon dels
dolors és la fugida a Egipte de Maria, Jesús i Josep (Mt 2:13-14)
El tercer dels
dolors és la pèrdua de Jesús a Jerusalem, quan Maria i Josep el busquen sense
saber on és (Lc 2:43-48)
En el quart dolor,
la pietat popular ha vist Maria a la Via
Dolorosa
El cinquè dolor és
quan Maria es troba al Gòlgota, al peu de la creu (Jo 19:25-27) on està
crucificat el seu fill. I és així com, amb una gran bellesa, canta mossèn
Jacint Verdaguer aquest moment: “Sota
l’arbre Sant/ la Verge
sospira,/ veient mort lo fruit,/ lo fruit de la Vida :/ lo fruit és Jesús,/ Ella bé ho sabia;/ que
l’arbre és la Creu ,/
la Verge és
Maria./ Paraules que diu/ lo cor entristien:/ Jo en tenia un Fill;/ millor no
hi havia;/ l’han pres i lligat,/ i en la Creu ara expira!/ Roseret del cel,/ que en mon
cor flories,/ tes flors què s’han fet,/ puix sols trobe espines?/ Vosaltres que
aneu/ camí de la vida,/ cap pena hi heu vist/ semblant a la mia./ De set
Espasses ferida/ vos mirem trista i plorosa/ Verge, y Mare Dolorosa/ socorreu
aquell qui us crida”.
El sisè dolor
recull la presència de Jesús, mort a la falda de Maria, després de baixar-lo de
la creu.
Finalment, el setè
dolor és la soledat de la Mare
de Déu, en deixar el seu fill al sepulcre.
Són molts els
escriptors que han fet referència als dolors de Maria, com Sant Anselm, Sant
Bernat o Jacopone da Todi, a qui s’atribueix el Stabat Mater: “Dreta al peu
de la Creu / on
penjat estava el Fill,/ plorava la Mare
Dolorosa
La devoció a la Mare de Déu dels Dolors (anomenada
també la Dolorosa
o la Pietat )
va nàixer el segle XI, i es va propagar molt durant el XIII, gràcies als monjos
cistercencs i als frares mendicants. El 1814, el papa Pius VIIè estengué la
devoció a la Mare
de Déu dels Dolors a tota l’Església i Pius Xè, fixà la seu festa el 15 de
setembre.
La Mare de Déu dels Dolors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada