Fill d’una família
pobra, Leonidas Proaño, l’anomenat “bisbe
dels indígenes”, va ser un pastor que sabia escoltar i animar, i que així
va afavorir una Església indígena, donant la mà als humiliats, per tal que
pogueren alçar-se.
El bisbe Leonidas Proaño
Nascut el 29 de
gener de 1910 a
San Antonio de Ibarra, a l’Equador, Leonidas Proaño va saber des de menut com
eren els pobres i què era la pobresa i la fam.
Va ser ordenat
prevere el 4 de juny de 1936 i el 26 de maig de 1954 va ser consagrat bisbe de
Bolívar, on va palpar de seguida els problemes que patien els indígenes. El
1956, en vore que la diòcesi era propietària d’unes grans extensions de terra,
donà als indígenes, una gran part de les terres de l’Església.
Home d’una gran
sensibilitat per la justícia, el bisbe Proaño deia: “Tot el que he viscut, no ho he tret de les aules universitàries, sinó
del poble, perquè la meua universitat ha estat el poble. I els meus millors
mestres han estat els indígenes de l’Equador i de l’Amèrica Llatina”.
El bisbe Proaño,
tal i com ens recomana el papa Francesc, va ser un pastor pròxim a la gent. Un
home bo que observà els costums dels indígenes, sense condemnar les seues
creences, defensant sempre els seus drets. Així va descobrir la llavor de
l’Evangeli en la forma de vida d’aquest poble, una forma de vida que ell
proposà com a alternativa a la societat capitalista, individualista i
conflictiva.
El seu recolzament a
la causa dels indígenes li va portar problemes. El bisbe Proaño deia: “M’han dit que sóc un bisbe “roig”. Jo em
considere cristià i no tinc por a les calúmnies, les amenaces i la mort ”.
I afegia encara: “Si treballar per la
pau, la justícia i els drets dels més pobres és ser “roig”, tant de bo ens
tornarem tots “colorados”.
El bisbe Proaño,
que inicià la formació de les Comunitats Cristianes de Base, va fer realitat
l’anunci de la Bona Nova
Per al bisbe
Proaño, el seu servei al Poble de Déu era “buscar
la veritat, perquè brille per damunt de tot. La veritat es diu amb la paraula.
Res d’enganys”.
Profeta de la
justícia i de la llibertat, el bisbe Proaño deia també: “Sóc un home intransigent quan es tracta de defendre els valors
transcendentals. El que més he agraït als meus pares, és la seua educació en la
llibertat i per a la llibertat”.
El bisbe Proaño,
que desitjava una societat nova i una Església viva des de la realitat
Llatinoamericana, va donar veu als silenciats de la història (després de 500
anys de conquesta i de submissió) per tal de recobrar la dignitat del pobres,
amb una consciència nova.
Proaño va morir el
31 d’agost de 1963, ara fa 25 anys, i va ser bisbe durant 31 anys, ja que li va
ser acceptada la seua renúncia immediatament!
Proaño va ser per
als llauradors de Bolívar, un exemple de compromís per la justícia i per la
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada