Mig any amb el papa Francesc (LEVANTE-EMV, 13/09/2013)

El 13 de març, hui fa mig any, vèiem amb sorpresa l’elecció del cardenal Jorge Mario Bergoglio com a nou bisbe de Roma. El papa, amb senzillesa, iniciava el seu ministeri episcopal, amb el poble, com “un camí de fraternitat, d’amor, de confiança”.

En molt pocs dies estem veient una reforma que comença amb un papa que somia una Església “més pobra, més humil, més servicial”.

Un mes després de ser elegit, el papa va crear una comissió de huit cardenals per a reformar la Cúria. El juny en va crear una altra, per conèixer l’activitat de l’IOR i el juliol, una tercera, de huit laics, per reorganitzar les finances del Vaticà.

El papa vol una Església que ha d’estar “menys preocupada en condemnar i més en acollir”. I és que ja com a arquebisbe de Buenos Aires, a primers de setembre de 2012, Bergoglio criticava durament  els capellans que es negaven a batejar els fills de les mares solteres, pel fet d’haver estat concebuts fora del matrimoni. Amb valentia, l’arquebisbe de Buenos Aires qualificava aquests capellans com “els hipòcrites de hui”. I  afegia encara: “No a la hipocresia. No al clericalisme hipòcrita”.

El papa Francesc parla amb naturalitat, besa les presidentes del Brasil i de l’Argentina, utilitza les seues sabates negres de sempre, trenca el protocol, el dijous sant llavava els peus de dones, s’escandalitza de les injustícies d’un món opulent i reivindica “el sentit ètic i el diàleg constructiu de la política”. Francesc, que ha denunciat estructures caduques al si de l’Església, vol una renovació interna i un diàleg amb el món. Sense pors!!

Amb valentia i decisió, el papa ha obligat a dimitir un bisbe del Camerun, pel fet d’enriquir-se amb béns eclesiàstics, i també dos bisbes d’Eslovènia per qüestions econòmiques i el nunci a la República Dominicana, per abusos sexuals!

Pel fet de viure a la Casa Santa Marta, el papa, com un altre bisbe, esmorza, dina i sopa al menjador amb els altres bisbes i no té cap problema per demanar uns cèntims per a la màquina del cafè que pren cada dia. O puja, al segon pis de la residència, no en l’ascensor que té reservat per a ell sol, sinó en el primer que arriba. Són anècdotes quotidianes del papa Francesc, que mostren una nova manera de fer al Vaticà. Com quan li va preguntar a un bisbe què feia allà parat, a la porta de la residència. En dir-li el bisbe que estava esperant que l’anaren a buscar, el papa li digué: I no pots anar caminant? I és que el papa, poc abans, havia rebutjat una comitiva de cotxes oficials posada a la seua disposició, per desplaçar-se només 50 metres. ¿Què feu broma?, els va dir als responsables de seguretat.

El papa tampoc no té cap problema per telefonar personalment, sense intermediaris, a algú amb qui vol parlar.

Les mostres de senzillesa del papa Francesc, estan donant un nou estil a l’Església. I  encara que les reformes en profunditat, no seran fàcils, segur que vindran! Perquè Francesc porta la marca dels profetes, que parlen i actuen en nom de Déu.