Avui fa 100 anys
del naixement a Alacant de Francesc Castelló i Aleu, un jove que al llarg de la
seva curta vida va viure la seva fe amb valentia.
El matrimoni
Castelló Aleu vivia a Lleida, però per raó del treball del pare la família es
traslladà a Alacant, on avui fa 100 anys va néixer el petit Francesc, el tercer
fill del matrimoni. Batejat a la basílica de Santa Maria d’Alacant, quan morí el
seu pare, el juny de 1914, la mare i els tres fills tornaren a Lleida, d’on
eren originaris.
A la mort de la
mare, el 1929, Francesc i les seves dues germanes van ser acollits per la
germana del pare. Amb l’ajuda d’una beca, Francesc va estudiar a l’Institut
Químic de Sarrià, acabant la llicenciatura a Oviedo, amb només 20 anys d’edat.
Francesc col·laborà amb la Congregació
Mariana i en tasques apostòliques en el patronat obrer del
barri de la Sagrada Família
de Barcelona. Amb el títol de químic, Francesc va començar a treballar a la
casa Cros. El jove va començar a sortir amb Mariona Pelegrí, de qui es va
enamorar.
L’1 de juliol de
1936 Francesc es va incorporar a l’exèrcit i va ser detingut el 21 de juliol del
mateix any 1936. Va ser empresonat a la Seu
Vella de Lleida, convertida en presó. El 29 de setembre va
comparèixer davant el tribunal popular, que l’acusà de feixista, cosa que
Francesc va negar rotundament. Però en ser acusat de catòlic, el jove va
respondre: “Sí, sóc catòlic! En
oferir-li la llibertat si renunciava de la fe, Francesc no va voler apostatar. Va
morir el 29 de setembre d’aquell mateix any, donant testimoni de Crist.
Com diu Sant Pere
Crisòleg en un dels seus sermons, “Els
màrtirs naixen en morir”, i ja que “la
seva fi significa el principi, en matar-los se’ls donà la vida i ara brillen en
el cel, quan els homes pensaven
haver-los suprimit de la terra”.
Abans de morir,
Francesc Castelló escrigué tres cartes, una a la seva promesa, una altra a les
seves germanes i a la seva tia, i l’última al P. Román Galán, jesuïta. Als tres
textos de Francesc ressona la seva alegria en poder ser testimoni de fe. Així
ho canten els goigs dedicats al beat Francesc Castelló: “Veus el cel que ja t’espera i en aquell últim moment, escriuràs el que
delera el teu cor i el pensament: pau i amor perns de palanca, entre tu i els
qui has volgut”.
A la carta a Mariona
Pelegrí, la seva promesa, Francesc Castelló escrivia: “Una alegria interna, intensa, forta, m’envaeix. Tot estic envoltat
d’idees alegres com un pressentiment de la Glòria ”. També a la carta a les seves
germanes hi ha la pau i la serenor de Francesc, que naixien de la seva fe en
Crist: “Acaben de llegir-me la pena de
mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit
estaré amb els meus pares al cel, allí vos esperaré a vosaltres. No vull de cap
manera que ploreu”.
Finalment a la
carta al P. Román Ganlán, Francesc li expressava la confiança en Déu davant la
seua mort imminent: “Le escribo estas
letras estando condenado a muerte y
faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento. Espero poder
estar en la gloria dentro de poco rato”.
Francesc Castelló
va ser un autèntic màrtir de Crist, ja que com diu Sant Ambròs al seu comentari
al salm 118, “és anomenat màrtir el qui
suporta injustament els turments de les persecucions, perquè no ha robat, no ha
fet violència a ningú, no ha fet res contra la llei. És atacat com a culpable,
quan és digne de lloança”. De fet, quan Francesc va ser acusat de feixista,
ell ho va negar. Però quan fou acusat de cristià, donà públic testimoni de la
seva fe.
L’11 de març de
2001 el papa Joan Pau II va beatificar el màrtir, un jove que visqué estimant,
i morí perdonant, com canten uns Goigs: “El
martiri t’asserena,/ i amb la força dels teus cants,/ abastaves la carena/ on
el Crist congrega els sants./ Ara al cor no poses tanca,/ vetllant el món
esmaperdut”.
La ciutat d’Alacant
ha dedicat un carrer al beat Francesc Castelló al barri de Sant Gabriel, a prop
de la parròquia que porta el seu nom. I serà els dies 1, 2 i 3 de maig que la
parròquia de Sant Pere de Lleida peregrinarà a Alacant, ciutat on va nàixer avui
fa 100 anys, el beat Francesc Castelló.
Montserrat sempre
ha tingut un vincle especial amb el màrtir Francesc Castelló, ja que un monjo
nostre, el P. Romuald Díaz, va ser el biògraf i el vicepostulador de la causa
de beatificació. Per altra part, el monjo Odiló Planàs va ser l’autor de la
música dels Goigs del màrtir i el monjo Oriol Diví va ser qui va dibuixar
aquests Goigs.
En el centenari del
seu naixement, els valencians i els catalans tenim en Francesc Castelló, un
jove que v confiar plenament en Déu, un model de vida cristiana i un exemple de
fortalesa davant les dificultats.
Aquest text també el podeu trobar Catalunya Religió d'ahir (http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/56272)
ResponElimina