En ple temps pasqual, quan la mort i el pecat han estat vençuts per la victòria del Senyor Ressuscitat, és bo de recordar la carta circular, "Alegreu-vos", del passat 26 de febrer, en la qual, a partir de diversos textos del papa Francesc, se'ns convida a l'alegria.
Va ser la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, que el 26 de febrer va presentar a Roma la carta circular, "Alegreu-vos", adreçada als consagrats i les consagrades. El text, inspirat ens les paraules del papa Francesc, ens ajudarà a orientar el camí cap a al 2015, any dedicat a la vida consagrada.
La carta aprofundeix els temes de la fidelitat, el trobament amb Jesús, la missió dels consagrats i la importància de fer-se propers a la gent.
El text comença amb unes paraules del papa, on ens demana viure el goig de la fe: "Volia dir-vos una paraula, i la paraula era alegria. Sempre, on estan els consagrats, sempre hi ha alegria".
L'Evangeli, la Bona Notícia que tothom ha d'acollir al cor, "transforma la vida". I és el trobament amb Jesús, que "encén en nosaltres la bellesa primegènia". La carta destaca la vocació dels consagrats, que "segueixen el Senyor de manera profètica", com a "homes i dones capaços de despertar el món". És per la fidelitat, que els consagrats hem de donar "raó de la nostra alegria", al costat de tants homes i dones que busquen l'Església com a casa paterna.
La carta fa un repàs extensiu de l'alegria a través dels salms, del profeta Isaïes, de l'Evangeli i de la carta als Gàlates. I és que en un món mancat d'alegria, el text remarca la missió dels consagrats: viure "l'alegria de portar la consolació de Déu".
Els consagrats, que seguim Jesús des de la gratuïtat de la nostra vocació, hem de "realitzar contínuament un èxode". I és que la vida consagrada, "cridada a encarnar la Bona Notícia", fa que el trobament amb el Senyor ens pose en moviment, per tal d'eixir de l'autoreferencialitat.
En un món amb una crisi permanent de fidelitat i de deshumanització, i amb un predomini de desconfiances i recels, amb tantes persones marcades per la fragilitat, els consagrats estem cridats a ser ministres de consolació, per "portar l'abraçada de Déu" al nostre món. Per això se'ns demana "introduir la confiança en la possibilitat d'una felicitat autèntica". Com que són molts els homes i les dones "que esperen una paraula de consol, de proximitat, de perdó i d'alegria", els consagrats hem de ser "signe d'humanitat plena i facilitadors, no consoladors de la gràcia", i també, "testimonis d'una manera distinta de fer, d'actuar, de viure".
Si la vida consagrada s'arrela en la pregària com a font de fecunditat de la missió, els consagrats hem de ser propers a la gent de hui, que "té necessitat de paraules, però sobretot té necessitat que donem testimoni de la misericòrdia i la tendresa del Senyor". El papa convida els consagrats a "visitar les fronteres del pensament i de la cultura, a afavorir el diàleg i a eixir al trobament de tothom". I també a viure la novetat del Regne, sense "por a deixar caure estructures caduques".
Alegreu-vos
Enmig d'una cultura del desencontre i de la fragmentació, les persones consagrades (però no només nosaltres!!) estem cridades a ser "icones vivents de la maternitat i de la proximitat de l'Església". Icones d'aquella esperança i d'aquella joia que ens vénen del Senyor Ressuscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada