Anselm va nàixer a
Aosta, al si d’una família noble, cap al 1033. Va estudiar amb els benedictins,
de tal manera que anys més tard reconeixia que “els meus progressos espirituals, després de Déu i de ma mare, els dec
al fet d’haver tingut uns excel·lents professors en la meua infància: els Pares
Benedictins”.
Als 15 anys va
voler ser monjo, però com que l’abat sabia que son pare no ho volia, no
l’acceptà. Oblidant-se de la vocació, Anselm deixà la pràctica religiosa i
emprengué un tipus de vida mundà. A la mort de sa mare, el jove se n’anà de
casa per estudiar a Borgonya i després anà a Bec, a la Normandia , atret per la
fama del gran abat benedictí, Lanfranc. El 1060 Anselm entrà al monestir de Bec
per ser monjo. En ser nomenat Lanfranc abat de Sant Esteve de Caen, Anselm
passà a ser el prior de Bec i el 1102 va ser elegit abat.
.jpg)
El rei Guillem el
Roig, que no volia nomenar nou arquebisbe de Canterbury, per així apropiar-se
dels seus béns, finalment escollí Anselm, tot i que ell es resistí degut a
l’edat i a la mala salut. Però els bisbes l’obligaren a acceptar la mitra.
Com que el rei
Guillem oprimia l’Església, Anselm anà a Roma per exposar-ho al papa, que li
prometé la seua protecció, exigint al rei que tornara a Anselm les possessions
que Guillem li havia confiscat. Anselm es retirà a un monestir de la Campània i va participar
al Concili de Bari, el 1098, que acusà el rei de simonia i d’oprimir
l’Església. A la mort del rei, en acabar el seu exili, Anselm tornà a
Anglaterra, on fou rebut entre les aclamacions del poble.
Però les discòrdies
tornaren amb Enric, el nou rei. Per això Anselm tornà a Roma, per consultar amb
el papa la situació. Enric prohibí que Anselm tornara a Anglaterra i li
confiscà els béns. Però al final es reconciliaren.
Anselm morí el 21
d’abril de 1109 a
Canterbury. Va ser declarat doctor de l’Església en 1720, tot i que no havia
estat encara canonitzat. Dante situa Sant Anselm al Paradís, juntament amb Sant
Joan Crisòstom.
Anselm va ser el
millor teòleg del seu temps i el pare de l’Escolàstica. L’Església no havia
tingut un metafísic com ell, des del temps de Sant Agustí. Per a Anselm “És necessari impregnar cada vegada més la
nostra fe, d’intel·ligència”.
Quan encara era
prior de Bec, Anselm escrigué les seus dues obres més conegudes, on integrà la
filosofia i la teologia. Aquestes obres són el Monologium (la manera de meditar sobre les raons de la fe) i el Proslogium (la fe que busca la
intel·ligència). Per a Sant Anselm era important “creure per entendre”.
Per ensenyar, Anselm
utilitzava comparacions de cada dia, i per això tothom l’entenia. Va ser un
dels primers que s’oposà a l’esclavitud. Al Concili de Westminster, de 1102,
Anselm va obtindre l’aprovació d’un decret que prohibia vendre els esclaus, com
si foren animals.
A la Divina Comèdia ,
Dante situà Sant Anselm, el gran doctor de l’Església, al Paradís, juntament
amb Sant Joan Crisòstom. Va ser canonitzat el 1494 pel papa valencià Alexandre
VI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada