Hui Dijous Sant, amb
l’Eucaristia vespertina, la missa de la Cena del Senyor, els cristians comencem
el Tridu Pasqual, centre de l’any litúrgic i nucli de la nostra fe, ja que en
aquests dies commemorem la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor.
El Dijous Sant
celebrem la institució de l’Eucaristia, del presbiterat i també el manament de
l’amor, que ens deixà Jesús. És per això el dia de l’amor fratern, ja que l’Eucaristia
és sagrament de l’amor, que es fa servei. Si els Evangelis sinòptics, Mateu,
Marc i Lluc remarquen la institució de l’Eucaristia en aquest dia,
l’evangelista Joan remarca el lavatori dels peus que Jesús, servidor de la
comunitat eclesial va fer als deixebles, i ens demana que nosaltres també ho fem.
És també la nit del
Dijous Sant, una nit d’adoració del Sagrament i d’agraïment pel do que Jesús
ens ha fet: el pa i el vi com a aliment que enforteix la nostra fe, com diu
Carles Salvador en un bonic poema seu: “Vós
sou Aquell,/ Jesús diví/ que es dignà fer/ d’un tros de pa,/ d’un poc de vi,/
son Corpus ver/ per a consol,/ miracle gran,/ tot ple d’Amor!....Sou Ambrosia/
sou dolçament/ gran Aliment/ de cada dia./ Sou l’Home Déu/ mort en la creu:/
Eucaristia”.
El centre del
Divendres Sant és la creu del Senyor, que presideix la celebració litúrgica de
la vesprada. una creu i una passió que, com diu el P. Abat Josep Mª Soler, “continua encara en els seus membres del cos
eclesial, en la humanitat”. Una creu que, malgrat ser un instrument de
suplici, ja té una dimensió pasqual, perquè “l’instrument del patíbul es transfigura en estendard victoriós i en
font de vida i d’alegria”, com diu el P. Abat de Montserrat. El Divendres
Sant podem descobrir la grandesa de l’amor de Déu que es dóna a la creu, com
deia Carles Salvador: “Vós sou Aquell/
Pasqual Anyell/ que va morir/ nafrat i bell,/ en creu clavat/ per redimir/ la
Humanitat”. El Divendres Sant és un dia on també podem descobrir totes les
creus del nostre món, on troben crucificats tants i tants germans nostres, que
continuen la Passió de Jesús en la seua carn, en la seua vida.
En la creu de Jesús
es manifesta el Déu del perdó que ens neteja del pecat, ja que com ha dit el
papa Francesc, “La misericòrdia de Déu és
una carícia per als nostres pecats”. I també deia el papa: “el perdó que ens dóna Déu són les ferides
del seu Fill a la creu”. I així ho canten uns Goigs populars: “Per donar-nos nova vida/ fóreu nostre
Redemptor/ sacrifici sense mida/ que denota el teu amor./ En suplici mai no
vist/ hem estat al cel lliurats”.
I és la gran
Vigília Pasqual, la Festa de les festes, quan en la foscor de la nit, el ciri
pasqual il·lumina la tenebra i ens anuncia la victòria de la vida sobre la mort
en la resurrecció de Jesús! És, com canta el Pregó Pasqual, “la nit que torna la gràcia, nit en que
Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns, nit
benaurada, nit santa i poderosa, nit que uneix el cel i la terra, nit en que
l’home retroba Déu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada