Montoro i Càritas (LEVANTE-EMV, 03/04/2014)

El passat 27 de març, Jorge Nuño, secretari general de Càritas-Europa, presentava un informe sobre la pobresa a l´Estat espanyol, on, amb valentia, criticava la disminució de les prestacions socials per part del Govern de Rajoy. De seguida va eixir el ministre Cristóbal Montoro, per desqualificar les dades d´aquest informe, que segons ell, «no se corresponden con la realidad» pel fet que es basen «en mediciones estadísticas».

Segons Càritas-Europa, l´Estat espanyol és «el segon país europeu amb major índex de pobresa infantil, només superat per Rumania». Això vol dir que 3 de cada 10 xiquets espanyols viuen en risc de pobresa i d´exclusió social. Per a Càritas-Europa, «les mesures d´austeritat han fallat a l´hora de solucionar els problemes i generar creixement». I és que si a Espanya, el risc de pobresa entre els menors de 18 anys, es va situar el 2012 en el 29,9 %, a la Unió Europea, la mitjana estava en el 21,4 %. Per això Càritas defineix la població espanyola com «una de les més afectades per la crisi econòmica». I això és el que li dol al ministre Montoro.

És evident que «los brotes verdes» que anuncian Rajoy i Montoro no arriben a les classes més desafavorides de la societat I això no són estadístiques, és la realitat. Però tant Rajoy, com Montoro, com Fabra viuen als núvols, envoltats de luxe i de confort, insensibles a la situació de milions de persones que no poden arribar a finals de mes! Segons Càritas, són 13 milions de persones que malviuen en risc de pobresa. 

La pobresa a l´Estat espanyol no és estadística, és una trista realitat. Famílies que no poden donar menjar als fills, malats dependents que no poden pagar els centres de dia, jóvens a l´atur o que han d´emigrar, ancians que, amb una pensió de misèria, han d´ajudar als fills que s´han quedat sense treball. 

Però Rajoy, Montoro i Fabra es troben en una situació privilegiada. Quin és el sou que tenen aquests governants? Saben el que cobra un pensionista? Saben el que és passar un mes amb 600 euros? I és que ells, enmig de diners i de benestar, s´obliden del dolor i de la misèria de la gent. Amb una actitud del tot indecent, volen negar l´evidència: jóvens i ancians buscant menjar als contenidors, els banc d´aliments que no donen abast, les parròquies que acullen els qui ja no poden més.

I en compte de solucionar el problema de la pobresa, desqualifiquen l´informe de Càritas, perquè segons Montoro, «es basa en mediciones estadísticas». L´estadística de Càritas es basa en el contacte permanent amb els qui passen gana, en els qui no poden pagar el rebut de la llum o de l´aigua, en les dones que són acollides per haver sofert violència de gènere, en els immigrants que no tenen on caure morts. Si Rajoy i Fabra no poden (o no saben) solucionar el problema de la pobresa, almenys que callen, i que no desqualifiquen Càritas, que treballa per ajudar els qui el Govern de l´Estat o el del País Valencià deixen desemparats.