El 27 de març de 1416 naixia a una casa de Pàola, el primogènit dels esposos Jaume d´Alessio i Viena, un xiquet desitjat des de feia tres lustres. Els seus pares, convençuts que el menut era un do del cel, gràcies a la intercessió del sant d´Assís, li posaren de nom, Francesc. Una malaltia afectà la vista del xiquet, però una vegada més, la intercessió del sant d´Assís, produí el miracle.
El 1428, amb 13 anys, Francesc vestí l´hàbit d´oblat franciscà al convent de Sant Marc. Després d´un any tornà a la casa paterna i més tard emprengué una peregrinació pels llocs per on va passar Sant Francesc a la regió d´Umbria. Va ser així com decobrí la seua vocació a la soledat i a la penitència. Francesc començà a viure en una cova, a prop de Pàola i al cap de 5 anys se li van ajuntar deixebles que volien viure com ells. Així naixien els ermitans de fra Francesc, com els anomenava el poble. Poquet a poquet van nàixer altres comunitats d´aquests religiosos ermitans guiats per la caritat. De fet la caritat era la llum que il·luminava els seus passos. A més Francesc era un home caracteritzat per la humilitat i l´alegria, l´austeritat de vida, la generositat i la pregària contemplativa.
Francesc, que tenia el do de fer miracles per allà per on passava, no va ser ordenat prevere, però fou un autèntic reformador i un valent defensor del pobres i dels oprimits, no només amb la paraula, sinó sobretot amb la seua protesta decidida davant l´abús dels poderosos. "A Déu no li agrada la tirania", repetia Francesc una i una altra vegada davant els senyors feudals sense consciència, els ministres sense entranyes i els reis dèspotes!! Per això Ferran I, instigat pels seus consellers va voler acabar amb Francesc de Pàola, però al final acabà reconeixent la seua santedat. Francesc denuncià al rei el seu despotisme, ja que oprimia el poble. Per això rebutjà els diners que el rei li donava per construir un convent: "L´or no vos pertany, és el preu injust del pes insuportable de les contribucions, que clamen venjança al cel".
El 2 d´abril de 1507, divendres sant, moria Francesc. Va ser canonitzat pel papa Lleó X el 1519.
La vida de Sant Francesc de Pàola, fundador dels Mínims, va estar guiada per la caritat i per la lluita a favor dels pobres i dels oprimits. També hui, l´Església cal que defense les persones més fràgils, sovint xafades per l´abús dels poderosos. Com Sant Francesc de Pàola, l´Església, que no pot ser neutral davant la injustícia, cal que denuncie amb valentia la prepotència d´aquells que haurien de servir el poble, i acaben servint-se d´ell.
Per això les comunitats cristianes han d´estar al costat dels immigrants, dels malalts dependents (abandonats pels governs) dels desnonats i dels pobres, i lluitar per la dignitat d´aquestes persones.
Sant Francesc de Pàola és patró d´Alaquàs (amb el seu famós porrat), de Benimàmet i de Bolbaite i també se celebra a Viver, amb la tradicional foguera i calderes d´arròs del sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada