Jesús estava casat? (DIARI DE GIRONA, 17/04/2014)

Cada cert temps, sobretot per Setmana Santa o Nadal, apareix als mitjans de comunicació alguna notícia pel que fa als Evangelis.

Fa uns dies, els mitjans d’informació parlaven d’un papir datat entre el 659 i el 859, que fa referència a l’esposa de Jesús. Aquest papir, escrit en copte, és l’extracte d’un Evangeli apòcrif que ha estat estudiat pels científic amb la prova del Carboni 14 i amb infrarojos, i que és conegut com “l’Evangeli de la dona de Jesús”.

És evident que no seré jo (perquè no sóc cap especialista en la matèria) qui negui l’existència d’una esposa de Jesús. Podria ser que Jesús hagués estat casat. Amb tot, el fragment: “Jesús els digué, la meua esposa....”, cal  no llegir-lo massa a la lleugera.

La Bíblia no és cap llibre històric tal i com entenem avui la història. Ni el Gènesi, amb la creació del món, no és cap llibre de biologia. Ni els Evangelis no són cap biografia de Jesús. La Bíblia és un llibre de teologia, que ens parla de l’obra de Déu. Per tant, com en tot, cal llegir la Bíblia des de l’hermenèutica i no massa literalment. Com fem cada dia!! I poso un exemple: si una persona de fora dels nostre context cultural i social vingués a Girona o a Banyoles, i sentís la conversa d’un jove que li diu a un altre: “Escolta tio, demà anirem a la platja?”, l’home que escoltés aquesta conversa entendria que un dels dos, és nebot de l’altre. I ja sabem que la paraula “tio”, en llenguatge col·loquial, és sinònim de col·lega o amic. Igual passa quan algú diu de trobar-se amb un altre al claustre. Si la conversa té lloc a un institut, voldrà dir que es veuran a la reunió de professors. Però si estan visitant un monestir, es veuran a aquella part tan característica del cenobi, amb columnes romàniques o gòtiques i capitells.

Un altre cas que cal interpretar (com en tot a la vida!) per tal de saber de què parlem, és el següent: Si algú sent que un monjo diu que té una reunió amb tres monjos blancs i tres negres, molts poden pensar que es tracta de tres monjos de raça blanca i tres de raça negra. Però en el context monàstic vol dir tres monjos cistercencs, pel color blanc de l’hàbit i tres benedictins, pel color negre de l’hàbit. I quan els poetes escriuen: “la mar era d’argent”, tots ho entenem, tot i saber que la mar està formada d’aigua i de sals minerals.

I és que la poesia, igual que la Bíblia (escrita en un llenguatge metafòric) utilitza aquests recursos. És evident que pel context entenem una conversa. Però si no l’entenem, l’hem d’interpretar, com s’ha de fer també amb la Bíblia.

Així, el profeta Osees quan parla del poble d’Israel, utilitza el terme d’esposa estimada de Déu: “li parlaré amorosament...Aquell dia em diràs el meu marit...t’esposaré a mi per sempre, t’esposaré a mi em justícia, en amor, en fidelitat”. (Os 2:16-24) El mateix passa amb Sant Pau, quan en la carta als Efesis utilitza una analogia d’amor nupcial, heretada dels profetes. O també a la segona carta als Corintis: “vos he esposat a un sol espòs per presentar-vos al Crist com una verge pura” (2C 11:2). O a l’Apocalipsi: “Vaig vore la ciutat santa...abillada com una núvia adornada per al seu espòs” (Ap 21:2), i també: “L’Esperit i l’esposa diuen: Veniu” (Ap 22:17). O encara: “la seua esposa ja està preparada i li ha estat concedit poder vestir-se de lli ben blanc”. (Ap 19:8)

És per tot això, que la tradició ha presentat diverses imatges de l’Església i una d’elles és l’Esposa del Crist, com trobem a la  Constitució Lumen Gentium del Vaticà II (LG 1,6).

Va tindre Jesús esposa? Els quatre Evangelis no ens diuen res que ens faci suposar que en tingué. Però no passaria res si n’hi hagués tingut. Els Evangelis ens parlen de Maria la seva mare i de Josep, però mai no ens diuen res d’una esposa de Jesús: “No és Jesús, aquest, el fill de Josep, del qual coneixem el pare i la mare?” (Jo 6:42). Per altra part Jesús aconsella la renúncia al matrimoni per causa del Regne. (Mt 19:29)

S’ha dit també que el judaisme no concebia una vida fora del matrimoni, i per això hauria d’estar casat. Però això tampoc no és cert. Hi ha dades de Flavi Josep, Filó o Plini el Vell, que parlen d’una vida celibatària en el judaisme del segle I.

Tot amb tot, tant si es va casar com si no, Jesús mai no va ser cap misogin! Al contrari, el diàleg amb la cananea, que era una dona i a més, estrangera, l’amistat amb Marta i Maria o amb Maria Magdalena o l’elogi que feu de la viuda pobra, demostren que Jesús va tractar les dones sense cap animadversió. Però també cal no donar res per suposat. I per fidelitat al text, cal sempre l’ús de l’hermenèutica en l’estudi de la Bíblia. I deixar de banda imaginacions que fan de Maria Magdalena l’esposa de Jesús, com defensa alguna literatura, totalment fantasiosa.