Patró d’Alacant, va
ser el rei Alfons el Savi qui, el 1224, en conquerir la ciutat, transformà la
mesquita en una església dedicada a Sant Nicolau. Posteriorment, el bon rei
Jaume I, el 1264 la convertí en parròquia i ja molt més tard, el 1959, el papa
Joan XXIII erigí aquest temple en cocatedral.
De Sant Nicolau (de
Mira, ciutat on va ser bisbe o de Bari, on es conserven les seues despulles) no
tenim massa dades biogràfiques. Els documents que ens parlen d’aquest sant
bisbe són molt més posteriors a la seua vida i pertanyen al segle VI. Es tracta
de la Història tripartida, de Teodor el Lector (que
esmenta a Nicolau entre els bisbes que participaren al Concili de Nicea, el
325) la Vida de
Nicolau, arximandrita de Sió i bisbe de Pinara, d’un autor anònim i
finalment una obra d’Eustraci de Constantinoble, que al·ludeix a la intervenció
de Nicolau, per impedir l’execució injusta de tres soldats.
Nicolau va nàixer
sobre el 270 a
Pàtara (a l’actual Turquia) va ser elegit bisbe de Mira i va morir el 6 de
desembre d’un any comprès entre el 345 i el 352. Les seues restes van ser
traslladades, el 1087 des de Mira a Bari, al sud d’Itàlia.
Són molts els
miracles atribuïts a Sant Nicolau, però el més conegut i que ha influït en la
iconografia habitual d’aquest sant, és el de la resurrecció dels tres xiquets
que un hostaler havia assassinat. És per això que és aclamat com a patró dels
infants. Un altre miracle cèlebre d’aquest bisbe, va ser la seua intervenció
per la situació de pobresa d’un veí seu, que havent-se arruïnat, volia
prostituir les seues tres filles jóvens. Nicolau, de nit i d’amagat, va llançar
a la finestra de la casa del veí unes bosses plenes de monedes d’or, amb la
qual cosa aquell home no hagué d’exposar les seues filles a la prostitució.
Per la seua
santedat (segons conta la tradició) Nicolau va ser elegit bisbe per aclamació dels
bisbes.
És a La Divina Comèdia
Sant Nicolau té una
gran popularitat a l’Orient cristià i també a l’Occident, amb esglésies,
santuaris i ermites, dedicades a aquest sant, com la de Biar. Al nord d’Europa,
la figura d’aquest sant bisbe es va emparentar amb un personatge conegut com el
Pare Noël o Santa Klaus.
Pel que fa a la
seua iconografia, a l’Orient, les icones russes representen a Sant Nicolau
vestit amb els ornaments episcopals del ritu bizantí. Pel que fa a l’Occident,
se’l representa amb mitra i bàcul, com un bisbe llatí.
Vull destacar els Capítols de la Confraria de Sant
Nicolau d’Alacant, atorgats pel
rei Martí l’Humà, el 10 d’abril de 1402. Aquest text del rei Martí, es el
reglament pel qual es regien els confrares de Sant Nicolau. Així, el rei manava
que “quant algun confrare mora, la
campanella vaja tornant per la vila”. I si “algun confrare per vellea o debilitat cau o ve a pobresa que li sia
feta ajuda per los mayordoms”. També establia que la vespra de Sant
Nicolau, “tots los confrares sien a les
vespres e que cremen tots los siris a les vespres e a la misa del dit dia”.
I ordenava que “lo dia de San Nicolau
sien elegits dos bons homens per Administradors i Mayordoms que en aquell any
registren los actes de la dita confraria per tot aquell any”.
Que aquest sant
bisbe, a qui en Biar té dedicada una ermita, ens ensenye a viure amb
generositat, per fer així un món més solidari i més fratern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada