Ahir va morir el cardenal valencià Ricard Mª Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona. Carles, que va nàixer a València el 24 de setembre de 1926, va fer els estudis primaris a les Teresianes i els secundaria als Jesuïtes. Va entrar al Seminari de València i va ser col·legial del Corpus Christi. Ordenat prevere el 1951, va obtindre la llicenciatura en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Com a prevere diocesà, Ricard Mª Carles va ser nomenat el 1953 capellà de Tavernes de la Valldigna, passant el 1967 a València, a la parròquia de Sant Ferran. Va ser també consiliari de la JOC.
El cardenal Carles
El 3 d'agost de 1969 va ser consagrat bisbe de Tortosa pel nunci Luigi Dadaglio, home clau en la renovació de l'Església espanyola després del Concili. El 23 de març de1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, on inicià una nova línia pastoral, més en sintonia amb Roma. A Barcelona, Carles va afavorir la presència de dones en càrrecs de responsabilitat pastoral i va ser dels primers bisbes que es desmarcà de la línia de la Cope, de Jiménez Losantos. Però amb el temps, va crear diferències, fins i tot amb els seus bisbes auxiliars.
El 15 de juny de 2004, el Vaticà va acceptar la seua dimissió com a arquebisbe de Barcelona. Coincidint amb el seu relleu, l'arxidiòcesi de Barcelona va ser dividida, creant-se la Província Eclesiàstica de Barcelona, integrada per l'arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Aquesta divisió no va ser ben acollida pels capellans de Barcelona, pel fet d'haver vingut imposada per Roma, sense cap mena de consulta per part de l'Església diocesana. Com ell mateix contava, la seua vocació va nàixer gràcies al capellà valencià D. Eladio España, que per mitjà del seu consell al confessionari, va fer que «eixiren més de cent vocacions».
Excursionista va pujar sis vegades l'Aneto alpinista i espeleòleg, ja de bisbe, Ricard Mª Carles acostumava a passar uns dies de l'estiu amb el seus seminaristes caminant per la muntanya: «El muntanyisme enforteix els músculs i també el sentit espiritual, ja que a dalt dels cims u s'acosta a Déu». Obert a les noves tecnologies, Ricard Mª Carles va ser un cardenal 2.0, ja que col·laborava en la blogosfera. El maig de 2005, el cardenal Carles, en sintonia amb el que ha dit després el papaFrancesc, deia: «Els cristians hem d'eixir al carrer». Preocupat per la unitat dels cristians, Carles afirmava: «Només si ens veuen units, el món creurà. No hi ha cap cos, si els membres s'odien els uns als altres». D'aquesta manera podríem resumir el pensament del cardenal Carles, una idea present al seu lema episcopal Ut omnes unum sint, Que tots siguen u (Jo 17: 21).
Home discret senzill i tímid, el cardenal Ricard Mª Carles, abans del conclau del passat mes de març deia: «És lògic que el pròxim papa siga sudamericà». Per al cardenal Carles, home de gran coneixement en qüestions vaticanes, el conclau de 2013 havia de ser «el moment de pensar en un papa americà».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada