Que una dona de 69
anys (amb una filla tetraplègica) cobre 300 euros al mes, hauria d’avergonyir
la nostra societat i d’una manera especial, el Govern de la Generalitat ! I que la
filla d’aquesta dona, ingressada en una residència, tinga una ajuda de 400
euros, és una immoralitat!!
En la recent
exhortació El Goig de l’Evangeli, el
papa Francesc ens convida “a cuidar els més fràgils de la terra” (209) i a
estar “a prop de noves formes de pobresa”
(210)
Davant les paraules
del papa, que ens crida a la solidaritat i a la justícia, no pot ser que, a
principis del segle XXI, una dona haja de passar amb 300 euros al mes! Però el
nostre Govern, el Govern Valencià no té cap mena de sensibilitat per aquestes
persones? Com és possible que no reaccionem davant la injustícia dels qui
cobren 300 euros al mes?
Són moltes les
persones com Juanita que cobren una misèria! I els nostres governants es fan
els sords davant les paraules del papa, que veu urgent “la necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa”,
una necessitat que “no pot esperar”. (202) Per això el papa Francesc creu que “mentre no es resolguen radicalment els
problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de
l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no
es resoldran els problemes del món”. (202)
Davant l’escàndol
d’una dona que (no sé com passar amb la pensió de misèria) cobra 300 euros al
mes i que ha d’ajudar la seua filla teraplègica, les paraules del papa ressonen
amb més força: “La dignitat de cada
persona i el bé comú, són qüestions que haurien d’estructurar tota política
econòmica”. (203)
Però al nostre
País, hem primat una economia de balafiament, “reduint el mercat laboral i creant nous exclosos”. (204). De què li
serveix a Juanita la Copa
d’Amèrica, el Màster de Golf, la
Fórmula 1, la
Ciudad de las Lenguas
i Terra Mítica, si ella ha de viure amb 300 euros al mes?
El papa Francesc ja
sap que als nostres governants (tan cristians ells!!) els “molesta que es parle d’ètica, molesta que es parle de solidaritat,
molesta que es parle de distribució dels béns, molesta que es parle de la
dignitat dels més dèbils, molesta que es parle d’un Déu que exigeix un
compromís per la justícia”. (203) I
és que el nostre Déu no és el Déu que anestesia o adorm, sinó que és el Déu que
ens crida a la justícia i a la defensa dels més desvalguts, com Juanita!
El papa demana,
davant les actituds immorals dels nostres governant, que “el Senyor ens regale polítics als quals els dolga de veritat la
societat, el poble, la vida dels pobres”. (205) polítics que tinguen
sensibilitat amb els qui pateixen!! No polítics que tinguen “l’honor” de tindre
ciutadans que cobren una jubilació de misèria!
“Quantes paraules s’han tornat molestes per a
aquest sistema” (203), diu el papa! I quina injustícia la del Govern
Valencià amb els qui més pateixen!! Amb els qui més protecció haurien de
tindre!! I després encara van a la missa d’Infants!!
PD: Ací podreu veure el vídeo de Juanita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada