diumenge, 8 de desembre del 2013

La Puríssima Concepció, (LEVANTE-EMV, 08/12/2013)

La Puríssima Mare de Déu, que ens acompanya cada any en el camí de l’Advent, ja va ser anomenada pel monjo Amadeu de Lausana, al segle XII, “mare de la salvació, mare de la gràcia, mare de la misericòrdia”.

Els Pares de l’Església ja van identificar Maria com la dona de l’Apocalipsi, “vestida de sol, amb la lluna als peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (Ap 12:1) Per això, la doctrina de la Immaculada Concepció, la trobem als inicis del cristianisme. Així, Maria és la nova Eva, com destaca Sant Justí o Sant Ireneu. I Sant Sofroni, al segle VIIè definí la Mare de Déu com “la Santa, la radiant Verge plena de saviesa, sense taca en el cos, l’ànima i l’esperit”.

                La Immaculada amb els Jurats de València, de Jeroni Jacint Espinosa

Segles més tard, Sant Pere Pasqual, en la seua Contemplació del Dimecres Sant, escrivia: “Vós sots aquella donzella per Déu triada, en la qual peccat venial, ni mortal, ni original, ni actual en Vós no ses causada”.

Diversos cants, alguns atribuïts a Sant Vicent Ferrer, que el poble cantava en les processons de l’anomenada Companya del Mestre Vicent, proclamaven així la Concepció Immaculada de Maria: “Verge Santa, cuant beneïta/ fou la vostra concepció./ Castell de virginitat,/ Vos avets lo Angel portat/ que nos ha a tots deslliurat/ del lloch de la perdició”.

També Roiç de Corella defenia la Concepció Immaculada de Maria, en el Tractat de la Conceptio de la sacratísima Verge Maria, Mare de Deu, Senyora Nostra, d’aquesta manera: “Maria d’alta Sima/ Ay Déu! Qui us loarà?/ Ton alba sou pujada,/ Ningú no y bastarà./ Pujar tan alt, Senyora,/ Per vostra humilitat/ Que us feu merexedora/ la Sancta Trinitat/ Que foseu preservada/ Tan alta sou pujada,/ Ningú, no y bastarà”.

Com no podia ser d’altra manera, els reis de la Corona d’Aragó recolzaren les teories de Ramon Llull a favor de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Concretament, Llull va defendre la concepció puríssima de Maria, al Llibre de l’Arbre de la Ciència i també al Llibre de Santa Maria.

També Joanot Martorell, fent-se ressò de la devoció del poble per la Immaculada, va posar en boca de Tirant aquesta invocació: “¡Oh Immaculada Verge, reina de paradís, advocada dels pecadors”. I Sant Tomàs de Villanueva, per defendre la Concepció sense pecat de Maria, escrigué el seu In Conceptione Beatae Mariae Virginis.

I els Goigs de la Gloriosa Mare de Déu de la Concepció, canten en aquests termes la puresa de Maria: “Ab eterno preelecta/ Mare del Verb divinal/ tos temps fos cura i neta/ del pecat original”.

És així com Santa Maria, anomenada “Tota Santa” per les Esglésies d’Orient, concebuda sense pecat original, va ser recoberta de la gràcia de Déu i va ser embellida amb “vestits de victòria i de felicitat” (Is 61:10)

Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, la festa de la Immaculada és com “un far lluminós que ens encoratja en la fe i en l’esperança”. 

Que Santa Maria, la Mare Immaculada acompanye el poble de Déu en el camí de la fe.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT