Hui l’Església,
plena de goig celebra l’inici de l’Advent, una paraula que ve del llatí Adventus i que significa, “arribada” o
també “vinguda”. I és que els cristians preparem el Nadal, la vinguda de Jesús
al nostre món en aquest temps d’espera i d’esperança, des de quatre diumenges
abans del Nadal.
Durant l’Advent,
l’Església, com el poble d’Israel, el poble de l’Aliança, espera amb fe, com
els profetes, la vinguda del Messies, l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.
L’Advent, temps amb
el qual comença l’Any Litúrgic, va ser en un primer moment el temps d’espera
per a la segona vinguda de Crist. Ja el 381, un cànon del Concili de Saragossa,
feia referència a un període de tres setmanes de preparació a l’Epifania.
A Roma, a finals
del segle V, ja hi havia un temps de preparació al Nadal. Però va ser el papa
Gelasi, a la segona meitat del segle V, qui organitzà les Tèmpores de desembre.
Finalment, al segle VI, ja quedà fixa’t el temps d’Advent en les quatre
setmanes abans del Nadal.
L’Advent expressa
el desig fervent dels profetes i de l’Església per la vinguda de Crist, tal com
digué al monjo i cardenal, Schuster en el seu Liber Sacramentorum, quan definia el caràcter d’aquest temps, com “d’un sant entusiasme, d’un temps de
reconeixement i de gratitud i d’un intens desig de la vinguda del Redemptor”.
L’Església prega i
anhela la vinguda del Messies, ja que com ha dit el P. Josep Mª Soler, “L’espera del retorn del Senyor és part
constitutiu de la identitat cristiana”. Sabem que Crist “ha vingut en la humilitat de la naturalesa
humana, ve cada dia amagat darrere de tants vels i vindrà gloriós a la fi dels
temps”. Això és el que celebrem a l’Advent!
Una de les
tradicions del nord d’Europa que ja ha arribat al nostre País, a les famílies i
a les parròquies, és la corona d’Advent amb quatre ciris, els quals s’encenen
un cada diumenge d’aquest temps litúrgic. Una altra tradició és la del
calendari d’Advent, amb les finestres corresponents, una per a cada dia, que
van obrint-se a mida que passa l’Advent.
La litúrgia de l’Advent
ens convida a esperar la vinguda de Crist, perquè quan arribe, “ens trobe vetlant en l’oració i cantant la
seua lloança”, com diu la col·lecta del dilluns de la primera setmana
d’Advent.
Per altra part,
esperar el Senyor i acollir-lo, com ha dit el P. Josep Mª Soler, “no és una cosa que puguem fer en solitari.
Ho hem de fer amb els germans que Déu mateix ens ha donat. Perquè junts, som
paràbola de l’Església”.
El temps d’Advent
ens urgeix a viure amb alegria i esperança, la vinguda de l’Emmanuel, el
Déu-amb-nosaltres. L’Advent ens convida a somiar el millor somni, i a fer
realitat: que s’acabe la violència, que cap poble no passe fam, que cap nació
no siga oprimida, que s’acabe el sistema econòmic actual, que com ha dit el
papa Francesc, és “injust de soca-rel”,
i que el nostre món camine cap a la pau.
Comencem hui un nou
Advent, temps de renovació en l’espera d’aquell que ve a nosaltres per transformar-ho tot!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada