dissabte, 30 de novembre del 2013

Santa Caterina (Levante/EMV, La Ribera, 28/11/2013)

Del llatí Catharina, aquesta santa verge i màrtir va nàixer a Alexandria, ciutat fundada per Alexandre Magne, i capital del país, centre de cultures, comerç i de religions.

Entre els savis més importants del temps, hi havia Aristòbul i Filó, representants de la filosofia grecojudàica.

Alexandria era una ciutat rica, d’una gran bellesa i far del Mediterrani. L’any 30 abans de Crist, Egipte va passar a formar part de l’imperi romà. Segons la tradició, va ser l’evangelista Sant Marc qui va portar el cristianisme a Alexandria, una terra que comptà amb grans cristians, com Orígenes, que harmonitzà la fe amb la filosofia clàssica, donant a la doctrina de l’Església una base sòlida. També el bisbe Atanasi d’Alexandria va tindre un paper molt important en la lluita contra l’heretgia arriana. Atanasi va ser l’autor de la Vida d’Antoni, el primer dels monjos conegut.   

La biografia de Santa Caterina, que va nàixer sobre el 283, ve d’una llegenda oriental, que arribà a Occident el segle IX, recollida per Jaume de Varazze en la “Llegenda Dorada”, del XIII.


                                           Santa Caterina

Caterina, de família noble i culta, influenciada per les idees de Plató, es dedicà a la filosofia i a les arts liberals i  assistí a l’escola dels catecúmens. Els ensenyaments del bisbe Pere el Patriarca captivà la jove, que quedà enamorada del sermó de la muntanya i les paràboles de Jesús ompliren de goig el seu cor. Batejada, Caterina renuncià a la frivolitat i a la fastuositat del la societat i consagrà la seua virginitat a Déu.

L’Imperi romà acusà els cristians d’atemptar contra la unitat del poder i els exigí l’entrega dels llibres sagrats i els negà drets civils, començant la persecució contra els deixebles de Jesús. Caterina confortava els germans en la fe i defensava en públic i en privat el cristianisme. Era temps de persecució, amb els martiris de Santa Agnès i del papa Marcel·lí, del diaca Sant Vicent i de Santa Eulàlia de Mèrida.

La crueltat de Maximini Daia, governador de Síria i d’Egipte, portava els cristians al martiri, per mitjà dels turments del foc o de les feres.

Caterina, en la diputa amb 50 savis pagans, amb els versos d’Homer, les paraules de Plató i dels profetes, va desfer els arguments dels adversaris imperials, molts dels quals es van convertir a la fe. La jove davant el jutge, defensà amb valentia la unitat i la trinitat de Déu i va ser condemnada al martiri de quatre rodes dentades de molí que no la van matar, sinó que matà els botxins. Finalment va ser decapitada i el seu cos va ser traslladat pels àngels al monestir que porta el seu nom, al peu del Sinaí.

Alexandre VI la va fer pintar als apartaments Borja i és possible que pel papa xativí, la seua devoció arribara a la nostra terra. A ledat mitjana va ser declarada patrona de la Universitat de París.   


Santa Caterina és patrona de Jarafuel i troben una ermita dedicada a aquesta màrtir a Aras de los Olmos. També les ciutats d’ Alzira, Vilamarxant  i València, han dedicat una església a aquesta santa verge i màrtir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT