Del llatí Catharina, aquesta santa verge i màrtir
va nàixer a Alexandria, ciutat fundada per Alexandre Magne, i capital del país,
centre de cultures, comerç i de religions.
Entre els savis més
importants del temps, hi havia Aristòbul i Filó, representants de la filosofia
grecojudàica.
Alexandria era una ciutat
rica, d’una gran bellesa i far del Mediterrani. L’any 30 abans de Crist, Egipte
va passar a formar part de l’imperi romà. Segons la tradició, va ser
l’evangelista Sant Marc qui va portar el cristianisme a Alexandria, una terra
que comptà amb grans cristians, com Orígenes, que harmonitzà la fe amb la
filosofia clàssica, donant a la doctrina de l’Església una base sòlida. També
el bisbe Atanasi d’Alexandria va tindre un paper molt important en la lluita
contra l’heretgia arriana. Atanasi va ser l’autor de la Vida d’Antoni, el primer dels monjos
conegut.
La biografia de
Santa Caterina, que va nàixer sobre el 283, ve d’una llegenda oriental, que
arribà a Occident el segle IX, recollida per Jaume de Varazze en la “Llegenda Dorada”, del XIII.
Santa Caterina
Caterina, de
família noble i culta, influenciada per les idees de Plató, es dedicà a la
filosofia i a les arts liberals i
assistí a l’escola dels catecúmens. Els ensenyaments del bisbe Pere el
Patriarca captivà la jove, que quedà enamorada del sermó de la muntanya i les
paràboles de Jesús ompliren de goig el seu cor. Batejada, Caterina renuncià a
la frivolitat i a la fastuositat del la societat i consagrà la seua virginitat
a Déu.
L’Imperi romà acusà
els cristians d’atemptar contra la unitat del poder i els exigí l’entrega dels
llibres sagrats i els negà drets civils, començant la persecució contra els
deixebles de Jesús. Caterina confortava els germans en la fe i defensava en
públic i en privat el cristianisme. Era temps de persecució, amb els martiris
de Santa Agnès i del papa Marcel·lí, del diaca Sant Vicent i de Santa Eulàlia
de Mèrida.
La crueltat de
Maximini Daia, governador de Síria i d’Egipte, portava els cristians al
martiri, per mitjà dels turments del foc o de les feres.
Caterina, en la
diputa amb 50 savis pagans, amb els versos d’Homer, les paraules de Plató i
dels profetes, va desfer els arguments dels adversaris imperials, molts dels
quals es van convertir a la fe. La jove davant el jutge, defensà amb valentia
la unitat i la trinitat de Déu i va ser condemnada al martiri de quatre rodes
dentades de molí que no la van matar, sinó que matà els botxins. Finalment va
ser decapitada i el seu cos va ser traslladat pels àngels al monestir que porta
el seu nom, al peu del Sinaí.
Alexandre VI la va
fer pintar als apartaments Borja i és possible que pel papa xativí, la seua
devoció arribara a la nostra terra. A ledat mitjana va ser declarada patrona de
la Universitat
de París.
Santa Caterina és patrona de Jarafuel i troben
una ermita dedicada a aquesta màrtir a Aras de los Olmos. També les ciutats d’
Alzira, Vilamarxant i València, han
dedicat una església a aquesta santa verge i màrtir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada