Hui dia 23, a la cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant, tindrà lloc l'obertura de les celebracions del 450 aniversari del bisbat d'Oriola, una comunitat de fe, de caritat, d'evangelització. 450 anys de testimoniatge, de tants i tants hòmens i dones que, com a cristians, han estat testimonis del Senyor Ressuscitat.
És per això que el bisbe Jesús, pastor d'aquesta Església d'Oriola-Alacant, i tot el poble fidel, celebraran aquesta data al llarg de l'any, amb diversos actes, per commemorar l'inici del bisbat.
Va ser el 14 de juliol de 1564, quan, a petició del rei Felip II, el papa Pius IV creava la diòcesi d'Oriola. L'1 de maig de 1565, es va fer pública la lectura solemne de les butles en la nova catedral del Salvador i el mateix papa, Pius IV, va nomenar el qui seria el primer bisbe de la nova diòcesi oriolana: Gregorio Antonio Gallo de Andrade, catedràtic de Bíblia, que havia participat al Concili de Trento i que va prendre possessió del bisbat, el 23 de març de 1566.
Posteriorment, el segle passat, amb la remodelació de les diòcesis, el 8 de març de 1964, el papa Joan XXIII firmava la butla, per la qual la diòcesi deixava d'anomenar-se d'Oriola i prenia el nom d'Oriola-Alacant.
Ara, les comunitats cristianes que formen aquesta diòcesi, celebren amb joia aquests 450 anys de fe. 450 anys d'història d'una comunitat pasqual, servidora de l'Evangeli i dels pobres. 450 anys de fe en la història dels valencians. Una fe viva, que s'ha transmès de generacions en generacions. Una fe que fa possible anunciar l'Evangeli, testimoniar la caritat, celebrar la litúrgia. Una fe viva, present als nostres pobles, des de la Vila Joiosa a Mutxamel i Elx, i des de Crevillent a Xixona, Elda, Alacant i Oriola.
Cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant
La vida de fe de l'actual bisbat d'Oriola-Alacant ve ja de lluny, amb la presència d'art paleocristià a l'Alcúdia d'Elx i a Elda, una mostra de l'existència de comunitats cristianes en aquesta zona. I també la presència dels bisbes d'Ilici als Concilis de Toledo, al segle VII.
Els anys 1304-1305, els territoris d'Oriola s'incorporaren al Regne de València, encara que eclesiàsticament formaven part de la sobirania de Cartagena. Va ser durant la reunió de Corts a Montsó, que el Primat de Catalunya i president del braç eclesiàstic, Ferran de Lloaces i Peres, aconseguí que el rei Felip II sol·licitara al papa Pius IV, la segregació definitiva d'Oriola, respecte a Cartagena. D'aquesta manera s'erigí el bisbat d'Oriola, el 1564.
En la remodelació del bisbat d'Oriola, el 1950, la ciutat de Caudete, que pertanyia a Oriola, va passar a formar part de la diòcesi d'Albacete. Posteriorment, el 1954, Villena, Sax i L'Encina, que eren de la diòcesi de Cartagena, passaren a Oriola, mentre que Aiora i Santa Lucía, també d'Oriola, s'incorporaven a l'arquebisbat de València. Finalment, el 1957, la Santa Seu separà de la diòcesi de València, part del territori de la província d'Alacant i l'agregà al bisbat d'Oriola. Van ser les parròquies dels arxiprestats de Callosa d'En Sarrià (excepte Benissa) i les de la Vila Joiosa i Xixona.
La fe de l'actual diòcesi d'Oriola-Alacant ha estat enfortida al llarg de la història amb els Sínodes Diocesans i amb el testimoni dels seus pastors, des de el seu primer bisbe, fa 450 anys, Gregorio Antonio Gallo, fins al bisbe Jesús Murgui, i d'una manera especial, pel beat alacantí Francesc Castelló Aleu.
En aquest nou mil·lenni, fidel a la tradició i oberta a la modernitat, la diòcesi d'Oriola-Alacant vol continuar sent testimoni del Senyor Ressuscitat, per tal d'esdevenir així l'Església de les Benaurances, acollidora dels pobres i dels desvalguts i font d'esperança i d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada