Francesc Vergara Bartual va nàixer a l’Alcúdia el 19 de novembre de 1713,
hui fa 300 anys, com ho testificà el 1774 Antonio Ponz, en el volum tercer del
seu “Viaje por España”, on, en la
nota I de la pàgina 69, anotava: “D. Francisco
Vergara nacio en la Alcudia
de Carlet, cerca de la ciudad de València”. Fill de Manuel Vergara i de
Josefina Bartual, va ser batejat l’endemà de nàixer.
Aviat començà a aprendre l’art de tallar la fusta al taller de son pare. El
1740, amb 27 anys només, va concloure el retaule major de l’església del Corpus
Christi, de Polinyà de Xúquer. Entre el 1741 i 1742 va fer el retaule de Sant Vicent Màrtir de
l’ermita de la Roqueta ,
o de Sant Vicent de la Roda
de València. També és l’autor del
Transparent de Conca, considerat la “Huitena Meravella”.
El 1742 es va traslladar a Madrid, on ingressà a l’acadèmia de Gian
Domenico Olivieri, dirigent de la decoració del Palau Reial.
Va ser Felip Vè, qui ordenà que admeteren Vergara al taller d’escultura del Palau Reial.
Entre el 1743 i el 1744 esculpí les imatges de Sant Antoni de Pàdua i de
Sant Francesc de Pàola, per a l’església de sant Ildefons de Madrid i entre el
1753 i 1755, modelà una imatge de Sant Ignasi de Loiola, per a la basílica
d’Azpeitia.
L’11 d’abril de 1745, amb una beca, se n’anà a estudiar a Roma, on va ser
acollit al seu taller, per l’escultor Filippo della Valle.
El 1749 va prendre possessió com a Acadèmic de Mèrit de l’Academia di S.
Luca de Roma.
El 17 de setembre de 1750, Vergara va firmar el contracte amb el Síndic
Apostòlic dels Franciscans Descalços, per esculpir la imatge de St. Pere d’Alcàntara (renovador de l’Orde
Franciscà i confessor de Santa Teresa) de més de 4 metres , per a la Basílica del Vaticà, en
marbre de Carrara, per un import de 4000 escuts
romans. El 1756, el jesuïta P.
Tomàs Serrano, va descriure l’escultura de Sant Pere d’Alcàntara de Vergara,
com a “gloria de la Nación Valenciana ”. El papa
Benet XIV li va fer diversos encàrrecs i per això ja es va quedar a viure a Roma,
on es va casar. Va fer també el mausoleu del papa valencià Alexandre VIè.
L’1 abril de 1757, l’Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, va
nombrar Francesc Vergara, Acadèmic de
Mèrit a Francesc.
Vergara va morir a Roma el 30 de juliol de 1761, als 47 anys. L’Academia di
S. Luca col·locà el seu retrat a la Galeria d’Acadèmics.
Escultura de Sant Pere d'Alcàntara de Vergara
Com recull el capellà Andrés de Sales Ferri, autor del llibre “El escultor Francico Vergara Bartual
(L’Alcúdia, 1713 - Roma, 1761) publicat en la col·lecció Fulls d’Investigació
de l’Ajuntament de l’Alcúdia, “Vergara va ser un mestre, el més famós dels
Vergares valencians”, tot i que la seua fama va ser “més reconeguda a Roma que al nostre País”. per això, el capellà
Andrés de S. Ferri, en escriure el llibre sobre Vergara, volia reivindicar la
figura de l’escultor de l’Alcúdia, “enfosquit
pel mèrit atorgat pels seus paisans a Josep i Ignasi Vergara Ximeno”,
cosins germans de l’escultor alcudià.
Aquest article ha estat publicat avui a la Veu del País Valencià (http://blogs.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/3035/francesc-vergara-i-bartual)
ResponElimina