De Santa Cecília
sabem poques coses, tot i que ja al segle V fou construïda una basílica a Roma,
dedicada a aquesta santa. El culte a Santa Cecília s’estengué molt, degut a
l’exemple del martiri i de l virginitat d’aquesta
cristiana.
Les diverses Passions
dels màrtirs, enaltien el valor i les virtuts dels qui morien per Crist, amb
l’objectiu d’edificar els pelegrins que visitaven els seus sepulcres. La Passió de Santa Cecília recull
que, ja als segles IV i V, hi havia una celebració on es recordava aquesta
màrtir, segons consta al Martirologi Jeronimià.
Santa Cecília
Segons la Passió , Cecília, una jove
cristiana de la noblesa romana que havia fet vot de virginitat, va ser donada
en matrimoni, contra la seua voluntat, a Valerià, un jove romà, no cristià. Cecília
exposà a Valerià la seua virginitat i que un àngel la protegia. Valerià volgué
vore l’àngel, però Cecília li digué que per vore’l s’havia de fer cristià. En
ser batejat, Valerià va vore l’àngel al costat de Cecília. Però per la seua fe,
Valerià va ser condemnat a mort. Mentrestant, Cecília convertí sa casa en un
lloc de culte, fins que va ser descoberta i condemnada a mort. El seu cos va
ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixte. La popularitat d’aquesta Passió,
escrita entre tres i quatre segles després de la mort de Cecília, va ser molt
gran.
Al segle XIX, quan
es van fer excavacions arqueològiques a les catacumbes de Sant Calixte, es
trobaren capelles funeràries, datades entre els segles II i III (el temps que
va viure aquesta santa) amb pintures murals que representaven Santa Cecília.
Cal saber que les
esglésies conservaven el nom de la família propietària de la casa on es reunia
la comunitat cristiana. Per això, l’església de Santa Cecília, a Roma, seria la
casa d’aquesta màrtir, on la comunitat s’aplegava en la pregària.
Podria ser que la
primera festa de la màrtir fóra el 22 de novembre i ja a l’inici del segle VI
tenim, com a mínim, cinc formularis de misses de Santa Cecília .
Per les invasions
que hi havia a Roma, el papa Pasqual I traslladà les relíquies de Santa
Cecília, des de les catacumbes a dins de la ciutat, edificant a més, la
basílica del Trastévere, que confià als monjos benedictins.
El seu patronatge
sobre els músics ve del text de la
Passió , quan en el casament de Cecília i Valerià, s’explica
que “mentre sonava la música dels
instruments, Cecília, en el seu cor, cantava al seu únic Senyor”. Una mala
còpia o una incorrecta traducció, va traure les paraules “en el seu cor”, quedant com si fóra Cecília la que cantava i tocava
l’instrument. Per això bandes de música, orquestres i conservatoris, la tenen
com a patrona: “Oh, Cecília romana,/ que
ens convides a cantar,/ quan la veu se’ns agermana/ tot el món sembla més
clar./ per l’amor que et duia al Pare,/ que ha fet boscos, sol i neu./ Feu-nos
ser una nota clara/ en la música de Déu”.
Tant la ciutat de València com Quart de Poblet,
han dedicat una església a questa jove màrtir cristiana, fidel a Crist fins a
la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada