dissabte, 23 de novembre del 2013

Santa Cecília (LEVANTE-EMV, 22/11/2013/)

De Santa Cecília sabem poques coses, tot i que ja al segle V fou construïda una basílica a Roma, dedicada a aquesta santa. El culte a Santa Cecília s’estengué molt, degut a l’exemple del martiri  i de l virginitat d’aquesta cristiana.

Les diverses Passions dels màrtirs, enaltien el valor i les virtuts dels qui morien per Crist, amb l’objectiu d’edificar els pelegrins que visitaven els seus sepulcres. La Passió de Santa Cecília recull que, ja als segles IV i V, hi havia una celebració on es recordava aquesta màrtir, segons consta al Martirologi Jeronimià.

                                                                    Santa Cecília

Segons la Passió, Cecília, una jove cristiana de la noblesa romana que havia fet vot de virginitat, va ser donada en matrimoni, contra la seua voluntat, a Valerià, un jove romà, no cristià. Cecília exposà a Valerià la seua virginitat i que un àngel la protegia. Valerià volgué vore l’àngel, però Cecília li digué que per vore’l s’havia de fer cristià. En ser batejat, Valerià va vore l’àngel al costat de Cecília. Però per la seua fe, Valerià va ser condemnat a mort. Mentrestant, Cecília convertí sa casa en un lloc de culte, fins que va ser descoberta i condemnada a mort. El seu cos va ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixte. La popularitat d’aquesta Passió, escrita entre tres i quatre segles després de la mort de Cecília, va ser molt gran.

Al segle XIX, quan es van fer excavacions arqueològiques a les catacumbes de Sant Calixte, es trobaren capelles funeràries, datades entre els segles II i III (el temps que va viure aquesta santa) amb pintures murals que representaven Santa Cecília.

Cal saber que les esglésies conservaven el nom de la família propietària de la casa on es reunia la comunitat cristiana. Per això, l’església de Santa Cecília, a Roma, seria la casa d’aquesta màrtir, on la comunitat s’aplegava en la pregària.

Podria ser que la primera festa de la màrtir fóra el 22 de novembre i ja a l’inici del segle VI tenim, com a mínim, cinc formularis de misses de Santa Cecília .
Per les invasions que hi havia a Roma, el papa Pasqual I traslladà les relíquies de Santa Cecília, des de les catacumbes a dins de la ciutat, edificant a més, la basílica del Trastévere, que confià als monjos benedictins.

El seu patronatge sobre els músics ve del text de la Passió, quan en el casament de Cecília i Valerià, s’explica que “mentre sonava la música dels instruments, Cecília, en el seu cor, cantava al seu únic Senyor”. Una mala còpia o una incorrecta traducció, va traure les paraules “en el seu cor”, quedant com si fóra Cecília la que cantava i tocava l’instrument. Per això bandes de música, orquestres i conservatoris, la tenen com a patrona: “Oh, Cecília romana,/ que ens convides a cantar,/ quan la veu se’ns agermana/ tot el món sembla més clar./ per l’amor que et duia al Pare,/ que ha fet boscos, sol i neu./ Feu-nos ser una nota clara/ en la música de Déu”.

Tant  la ciutat de València com Quart de Poblet, han dedicat una església a questa jove màrtir cristiana, fidel a Crist fins a la mort.

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT