Va ser el papa Lleó XIII qui anomenà Sant Antoni de Pàdua, «el sant de tot el món», per la seua popularitat, ja que és un sant invocat i estimat pel poble cristià.Ferran de Bulloes i Taveira de Azevedo va nàixer entre e 1188 i el 1191, a Lisboa, a prop de la catedral, segons el primer biògraf del sant. Va ser batejat als 8 dies de nàixer i li posaren el nom de Ferran. Ja des de menut era devot de la Mare de Déu i sol·lícit pels pobres. Amb els clergues de la catedral, Antoni estudià gramàtica, retòrica, música, aritmètica, geografia i astronomia, que eren les matèries que s´estudiaven a les escoles catedralícies.
Ferran ingressà al convent dels Canonges Regulars de Sant Agustí de Sant Vicent de Fora, situat als afores de Lisboa, traslladant-se després al de Coimbra, on el sant vivia dedicat a la pregària i a l´estudi. Ferran conegué als franciscans protomàrtirs del Marroc, quan passaren per Coimbra de camí cap a l´Àfrica. Els cossos dels màrtirs, portats a Coimbra, van fer que Ferran decidira entrar als franciscans i consagrar-se a la predicació dels infidels. Així, Ferran deixà els Canonges de Sant Agustí i ingressà a l´Orde de Sant Francesc, on es canvià el nom pel d´Antoni.
Amb ganes d´evangelitzar els pagans, Antoni desembarcà al Marroc el novembre de 1220. Però una malaltia va fer que haguera de tornar a Europa. Un fort vent portà Antoni a Itàlia i així participà al Capítol General convocat per Sant Francesc a Assís. Retirat en una ermita la soledat i a la pregària, el sermó que va fer a Forlí, la saviesa d´Antoni va entusiasmar als franciscans i dominics, al davant dels quals predicà. Antoni, que començà a predicar contra els càtars, a Rímini trobà tanta oposició dels heretges que impossibilitat d´adreçar-se al poble, predicà a la vora de l´Adriàtic, als peixos, que en gran nombre treien el cap de l´aigua per escoltar les paraules del sant. Aquell miracle despertà l´entusiasme de la ciutat.
Antoni va ser nomenat professor de Teologia i Sant Francesc mateix, es va convèncer de la necessitat dels estudis dels seus frares, amb la benedicció del sant d´Assís, Antoni, a Bolonya, va ser el primer Lector de Teologia que va tindre l´Orde dels Franciscans.
Sant Antoni era reclamat per a predicar contra els albigesos, primer a Montpeller i a Tolosa i després a d´altres llocs, ja que amb la seua saviesa refutava les doctrines dels heretges i expressava amb valentia el dogma catòlic.
Cansat i malalt, Antoni es retirà a l´ermitori de Camposampiero, on va viure en una ermita, fins que va morir el 13 de juny de 1231. Els nombrosos miracles que es van produir al seu sepulcre, van fer que el papa Gregori IX el canonitzara, quan encara no feia un any de la seua mort. El 1946 el papa Pius XII va proclamar Antoni, Doctor de l´Església.
La nostra terra ha dedicat a Sant Antoni de Pàdua els temples de Xelva, Xeresa i Rafelcofer. I també hi ha l´ermita de Sot de Ferrer, d´on és patró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada