Primes i crisi econòmica (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 08/06/2014)

Fa quatre anys, a Johannesburg se celebrà el Mundial de Futbol 2010. I enguany, altra vegada tornarem a tenir un Mundial, ara al Brasil.

La popularitat d’aquest esport és tan elevada (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb uns negocis pels drets de TV, publicitat i marques) que l’antic entrenador del Liverpool, Bill Shankly, va arribar a dir: “El futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important”. 

L’encontre esportiu a Johannesburg va ser possible gràcies (en bona part) a Nelson Mandela, que amb la seva revolució pacífica contra la segregació racial, va ajudar a democratitzar Sud-Àfrica. Certament que encara queden moltes dificultats en aquell país, com la marginació, l’analfabetisme o la violència. Malgrat les mines de diamants que existeixen a Sudàfrica, hi ha una pobresa extrema, amb un índex d’atur del 24,5%, amb 5,7 milions de persones amb Sida i amb milers de nois que sobreviuen demanant almoina al carrer. A més, al voltant de Johannesburg malviuen també 200000 refugiats provinents de Zimbabwe, el Congo, Angola, Ruanda o Burundi, en unes condicions de misèria. Però amb tot, que el Mundial se celebrés a un país del Tercer Món, va ser tot un èxit.

Però enmig d’un ambient de pobresa (milers de sud-africans no van poder veure el Mundial, pel fet que no tenien electricitat a casa, i per tant tampoc tenen televisió) em va escandalitzar el tema de les primes als jugadors a la “Roja” i a d’altres seleccions que participaren en aquella concentració esportiva!  

Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola, no són precisament  els qui més pateixen la crisi econòmica! El sou d’un jugador de futbol de primera divisió, és molt superior (però infinitament molt més!!) que la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Perquè de tants zeros que hi ha al darrere d’un 2 o d’un 5, el sou d’un jugador de futbol ens mareja! Els jugadors de la “Roja”, no són, ni molt menys, mileuristes!!

Per això mateix vaig trobar desorbitada i exagerada, la xifra que es va embutxacar cada jugador, pel fet de guanyar el Mundial: ni més ni menys que 600000 euros!! 600000 euros en un mes!!! Algú ha pensat quants anys hauria de treballar un periodista de Vilaweb per guanyar 600000 euros? O un infermer de la Fe? O quantes vides (no m’ho imagino en anys!!) hauria de treballar un llaurador amb unes hectàrees de terra a Quatretonda, Montaverner o Llutxent? O un mestre de Benicolet, Otos o Albaida? Ens hem parat a pensar què significa guanyar 600000 euros en 30 dies? Això vol dir que els 23 futbolistes de la “Roja” que van guanyar el mundial, van cobrar pràcticament 14 milions d’euros!! I només per arribar a la final, ja hagueren aconseguir cadascú, 120000 euros!


enguany, a diferència del que passa a la majoria de la gent, la crisi econòmica tampoc no afecta als jugadors de la “Roja”. Al contrari: per guanyar el mundial, cobraran 720000 euros!! A raó de 24000 euros cada dia del mes!!

A l’Estat espanyol (i a d’altres països del món) estem vivint un temps de crisi econòmica. Una crisi que es viu amb més dramatisme encara a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Per això, unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant, és un insult per a milers i milers de ciutadans, que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix, que el de qualsevol jugador de futbol de la “Roja”.

Si tots hem de començar a canviar el nivell de vida que hem portat fins ara, per tal de poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de la “Roja”, i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres joves, davant el temps difícil que vivim? L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure, s’hauria de veure en tots els ciutadans, però més encara en les persones que més sobreïxen en el món de l’esport, la política o l’espectacle. ¿Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de la “Roja”) solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen a la primera pàgina dels mitjans de comunicació no ens són un exemple d’austeritat?

Crec que les primes a la selecció espanyola, ara que tenim al davant un nou Mundial, ens haurien de fer reflexionar a tots, començant per els mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú, la crisi econòmica.