En ple procés
sobiranista, Catalunya viu immersa en un debat sobre el dret a decidir el seu
futur en llibertat. Els polítics, la societat civil i la ciutadania en general,
han fet seu aquest debat, plenament democràtic.
També l’Església
Catalana i l’Espanyola, han opinat sobre aquest procés. De tots és coneguda la
postura del cardenal valencià Antonio Cañizares, que va declarar la unitat
d’Espanya “como bien moral”.
Per la seua part, l’arquebisbe
de Toledo, Braulio Rodíguez, amb motiu de la mort de l’expresident Adolfo
Suárez, i amb el pensament posat en la consulta del 9 de novembre, deia el
passat 24 de març: “Hemos de vivir con
intensidad el tiempo que nos toca y hacer todo lo posible para que no
vayamos a rupturas, sinó a convergencias
que es lo que en estos momentos necesita nuestro país”. I afegia encara: “Hemos de vivir el espíritu de la Transición , sumar y no
restar porque cuando nos ponemos a restar, las cosas no funcionan
bien. Es mucho más importante ver lo que nos une, aunque tengamos diferencias,
porque las diferencias no tienen que hacernos enemigos”.
I per acabar de rematar-ho, l’arquebisbe Braulio Rodríguez deia també: “Hay que desechar el demonio de la ruptura y
de no tener a la
Consttución como ley principal que rige nuestra convivencia”.
Ni més ni menys que l’arquebisbe parla del “demonio
de la ruptura”!! Una miqueta més i posa la Constitució a la
mateixa alçada que el Credo!!!
.jpg)
Afortunadament,
tant l’Abat de Montserrat, com els bisbes de Catalunya han destacat la
legitimitat del dret a decidir. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives deia fa
unes setmanes: “El procés sobiranista és
una qüestió política, no moral i cal respectar totes les opcions, que totes són
molt respectables” també el bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirmava el
passat 23 d’abril: “És del tot necessari
conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya, que
tenim el deure i el dret de manifestar la pròpia opinió i decisió en qüestions
importants i decisives”.
També el cardenal
Jorge Mario Bergoglio, l’actual papa Francesc, destacava en el seu temps com a
arquebisbe de Buenos Aires, la importància de l’Església argentina, fa dos
segles, en la independència d’aquell país.
I més recentment,
l’arquebisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau deia, referint-se al Dret a Decidir i al
procés sobiranista: “Les persones
sensates discutirien per comprovar com és de fort el suport a la independència.
Negar a quest sentiment, no el farà desaparèixer sinó que l’intensificarà”.
Aquestes declaracions de l’arquebisbe Tutu, les va fer en rebre, el passat dia
3, el Premi Internacional Catalunya, un guardó atorgat a Desmond Tutu, per la
seua vigorosa i constant lluita per la justícia social. L’arquebisbe afirmava
la importància de respectar la voluntat de la majoria. No és això la de
demaocràcia?
Però el que ha
estat encara més clar davant les afirmacions dels bisbes espanyols, ha estat el
Dr. Joan Costa, professor de la
Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la parròquia de
Betlem, a Barcelona. El Dr. Costa deia el passat 6 de maig a Girona: “Ningú no
té dret a negar una consulta”!! El professor Costa afirmava que és “injusta l’actitud de l’Estat que rebutja una
consulta perquè els ciutadans puguen escollir el seu futur”. I això ho
argumentava a partir del principi de participació defensat en la Droctrina Social
En el procés que
viu Catalunya, el més democràtic és respectar la voluntat del poble. I per
tant, des de la Doctrina Social
El Conveni
internacional sobre Drets econòmics, socials i culturals diu: “Tots els pobles tenen la lliure determinació”
1967
El Tribunal
Internacional de Justícia declaren que “No
existeix en Dret Internacional, cap norma que prohibisca les declaracions unilaterals
d’independència”. A més diu que “quan
hi ha la contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la
voluntat democràtica, preval aquesta última”. 22 de juliol de 2010
A més i en contra
del que ha dit el Presidente Rajoy,
el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment a diverses
constitucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada