A mitjans de març
se’n va anar! Quan estava a punt de començar la primavera, Mara Soler ens va
deixar. En plena joventut i amb una vida, massa curta, però ben plena de
projectes, d’il·lusions i d’horitzons, Mara va iniciar un camí nou.
La vaig conèixer a
València l’octubre de 1974, quan vaig començar els meus estudis a la Universitat. Ella
vivia en el pis de dalt d’on residia jo. Era el carrer En Sala número 11, a tocar del Patriarca,
del Parterre, del palau del Marquès de Dos Aigües i del carrer de la Pau.
Mara era uns anys
més jove que jo i de seguida vam congeniar. Hores i hores de diàleg per
compartir il·lusions en aquells anys del final del franquisme. Mara era una
jove inquieta, desperta, crítica amb moltes coses, però enormement comprensiva.
I plena de tendresa!! Li agradava tocar la guitarra i cantar, i amb una altra
veïna va interpretar al saló d’actes del seu col·legi, aquell Jesucrist Superstar
dels anys de la Transició.
Mara era una xica
molt especial, de gran intel·ligència i d’una enorme sensibilitat. Era una jove
d’una ètica íntegra i coherent. Severa amb ella mateixa i tolerant amb els
altres, tenia un caràcter fort en tots els sentits, i alhora, ple de dolcesa.
Sòbria en les seues necessitats, gairebé ascètica, els seus amics eren la seua
prioritat!!
Malalta de càncer,
va mantindre els seus projectes i aficions fins que va poder, amb dolor però
amb una gran enteresa!! Els llibres, el cinema, la fotografia i la seua
magnífica tasca com a docent, la van acompanyar sempre. I la seua obra com a
persona, una persona excepcional, com a professora i com a artista, romandrà en
la memòria de tants i tants que la vam estimar.
Ens vam retrobar fa
uns dos anys i des d’aleshores vam recuperar aquella amistat de joventut dels
anys 70. Per correu electrònic i per telèfon estaven permanentment en contacte
i era ella la que, plena d’afecte, comentava els meus articles. I, com era una
dona que escrivia a la perfecció, em donava pautes per millorar els meus textos.
Mara, que va nàixer
el 1961, era llicenciada en Filologia Espanyola i també en Comunicació
Audiovisual. Professora de Llengua i Literatura Castellana en Secundària i en
Batxillerat, des de 1986, també havia fet cursos de fotografia i Tallers
audiovisuals, tant en IES com en Centres de Professors.
Mara era una
artista i una excel·lent escriptora. Entre les seues exposicions individuals,
cal recordar In ictu oculi. Imagenes
religiosa de la Iglesuela
del Cid, Llium inter spinas
(A)cercando Rocafort In pari materia, Parets del Maestrat, parets de València,
Petrae memoria, lapidis vox. Piedras que hablan, entre moltes altres
exposicions que havia fet a La
Iglesuela , Rocafort o a la Societat Coral El Micalet.
També havia participat en exposicions col·lectives a La Font d’En Carròs, Oliva, Ondara,
Gandia, Múrcia.
Mara va publicar
diversos articles en revistes i llibres sobre temes d’innovació educativa,
comunicació audiovisual i etnologia. També va dissenyar catàlegs, panells
cartells i portades de llibres, tant per a associacions i institucions
públiques, com també per a diversos tallers d’art i per a exposicions d’altres artistes.
Va publicar el
llibre La magia de la fragua. La forja
tradicional en el Maestrazgo, una obra editada pel CEIG, l’Instituto de
Estudios Turolense, la
Diputació de Teruel i el Gobierno de Aragón, premiat pels
Projectes Europeus Leader. Aquest llibre, del qual vaig fer un article en
aquestes mateixes pàgines el 19 d’abril de 2013, conté més de 450 fotografies
de Mara.
Era ella, amb una
sol·licitud extrema, que m’enviava totes les col·laboracions que feia, els
llibres i revistes on publicava i un preciós gravat de l’antiga romeria de
Castellfort a l’ermita de Santa Maria del Cid, que va fer el seu marit, l’amic
Narciso Echeverria i que guarde com un tresor.
Mara mai va deixar
de lluitar, sempre amb un somriure als llavis. La seua generositat ens ha
enriquit a tots els qui hem tingut el goig de compartir la seua amistat. Mara
sempre estava a punt per recolzar, animar i encoratjar incondicionalment els
altres!
La seua actitud
noble i generosa i el seu tremp, alhora fort i dolç és el llegat que ens ha
deixat una jove excepcional per la seua intel·ligència, pel seu treball i per
la seua alegria.
Aquest article ha estat publicat avui a La Veu del País Valencià (http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/3963/mara-soler)
ResponElimina