La festa del Corpus va ser instituïda pel papa Urbà IV, l´any 1264, per mitjà de la butla Transiturus, en la qual s´aprovava el costum que el 1247 s´havia instaurat a la ciutat de Lieja, com a resultat d´unes visions que diuen que va tindre una monja, Juliana de Mont-Cornillon. Aquestes visions expressaren el desig que s´introduira una nova solemnitat litúrgica, destinada a celebrar solemnement el misteri de l´Eucaristia, ja que el Dijous Sant, (on commemorem la seua institució) no permet una explosió d´alegria, per trobar-se immers en l´ambient auster de la Setmana Santa.
El papa Urbà IV, que havia estat ardiaca de diòcesi de Lieja i que havia acollit amb entusiasme la introducció de la nova festa, va establir que se celebrara en tota l´Església, el dijous següent a Pentecostès.
Lligats a la festa del Corpus, en el seu 750 aniversari, tenim uns texos litúrgics de Sant Tomàs d´Aquino, els més coneguts dels quals són el Pangelingua, el Lauda Sion i l´Adorote devote.
A la ciutat de València, la processó del Corpus se celebra des del 1355, per reafirmar la presència real de Jesús en l´Eucaristia. Aquesta és una processó didàctica i catequètica, que amb l´impuls dels Amics del Corpus, mostra la història de la salvació a través de diversos personatges, des d´Adam i Eva, a Noé, Josué, Abraham i Isaac, l´Arca de l´Aliança, Judit o els exploradors de la Terra promesa, carregats amb el raïm, fins als ancians de l´apocalipsi i els sants més coneguts, com Sant Cristòfor, l´Àngel Custodi del Regne, Sant Joan Baptista, Sant Miquel, els Apòstols i els Evangelistes i també diverses danses com la Moma i els Momos, els Arquets, els Cavallets, la Magrana, els Pastorets, els Llauradors i els Turcs. Uns altres elements del Corpus valencià, són les Roques, que fan el recorregut de la processó abans que aquesta comence i el capellà de les roques, que dalt d´una mula, convida els valencians a la processó, com també la Degollà.
En mig d´aquest explosió de caràcter popular, sorprèn negativament la presència de l´exèrcit, que es fa present amb tres soldats a cada costat de la custòdia amb l´Eucaristia. Com comentava l´any passat (en un article) mossèn Alexandre Alapont, «uns soldats, armats amb fusells que mouen rítmicament durant la processó, repugna als ulls del Senyor de la pau». I és que és un contrasentit que a la processó del Corpus, siga l´exèrcit qui acompanye la custòdia. Haurien de ser els pobres, els immigrants, els aturats i els desnonats per l´avarícia dels bancs, els qui custodiaren l´Eucaristia, ja que són ells, els preferits de Déu.
Un altre contrasentit en aquesta (i en moltes altres processons) i que també denunciava mossèn Alapont, és l´anomenada Marxa Reial o Himne Nacional espanyol, a l´eixida i a l´entrada de la custòdia de la catedral. No hauria de ser una marxa militar la que anunciara l´eixida i l´entrada de la custòdia. Hi ha moltes marxes religioses, que no tenen aquest component político-militar de l´Himne espanyol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada