divendres, 27 de juny del 2014

Sant Ciril d'Alexandria (LEVANTE-EMV, 27/06/2014)


El 27 de juny celebrem la festa de Sant Ciril d'Alexandria, un dels pares de l'Església més important de l'Orient cristià. Durant 32 anys va ser patriarca d'Alexandria, capital política i eclesiàstica d'Egipte, una ciutat on hi convivien les cultures jueva, cristiana i pagana. El nom de Ciril d'Alexandria va unit al Concili d'Efes (el tercer concili ecumènic) com a defensor de la fe, davant la controvèrsia nestoriana. La seua doctrina cristològica fa que Ciril d'Alexandria siga venerat com un far del cristianisme.


Possiblement Ciril va nàixer a Alexandria. Nebot del patriarca Teòfil, Ciril era de família acomodada. Per això va rebre una bona formació intel·lectual. Els seus escrits ens revelen un home d'una gran activitat pastoral. A finals del segle IV, les principals seus eclesiàstiques estaven ocupades per grans teòlegs: Ambròs a Milà, Damas a Roma, Ciril de Jerusalem a aquesta ciutat, Gregori a Nissa i Joan Crisòstom a Constantinoble.


                                                              Sant Ciril d'Alexandria


El 412, Ciril ocupava la càtedra alexandrina com a patriarca i cap de totes les esglésies de l'Egipte romà. Del 428 al 431, és quan Ciril va mantindre la lluita contra Nestori, per defendre la fe davant les controvèrsies cristològiques. I del 431 al 444, va consolidar la pau eclesiàstica a l'Orient cristià.



Nestori (i el nestorianisme) afirmava que Maria era la mare de Jesús, però no la mare de Déu. Ciril va combatre aquesta heretgia nestoriana, afirmant en la carta pasqual del 429: «No un home corrent és engendrat per Maria; sinó el mateix Fill de Déu fet carn, i per això Maria és veritablement Mare del Senyor i Mare de Déu». Així Maria era anomenada Theotokos, o Mare de Déu.

Va ser un sínode romà qui declarà heterodoxes les doctrines nestorianes i per manament del papaCelestí I, Ciril quedava comissionat per notificar a Nestori la decisió, donant-li 10 dies perquè es retractara dels seus errors si no volia ser excomunicat. Amb aquest motiu, Ciril redactà una carta sinodal que havia de subscriure Nestori, per tal de quedar eximit com a heretge. Va ser l'emperador Teodosi II qui, el 431 convocà un concili a Efes, on Ciril condemnà l'heretgia nestoriana. El concili, que començà el 22 de juny d'aquell any, estava presidit per Ciril, que ocupava «el lloc del santíssim i benaurat arquebisbe de l'Església Romana, Celestí». Així, el concili d'Efes aprovà la doctrina de Ciril sobre la unitat de la persona de Crist. Per la seua intervenció a Efes, Ciril d'Alexandria va ser considerat com el gran pare d'aquest concili.



Ciril d'Alexandria va morir el 444 i de seguida va ser venerat com el gran defensor de la maternitat divina de Maria. 

Entre les seues obres més importants cal destacar els 5 llibres dels Comentaris sobre Isaïes, els 10 llibres del Comentari sobre Joan, els 5 llibres Contra Nestori, i també 29 homilies pasquals i 80 carte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT